El Govern prepara una bateria d”accions per fer front “a l”embat judicial contra el català a l”escola”

“El Govern actuarà en tots els camps per protegir el català a les aules i combatrà una decisió que no té res de pedagògica i molt d’ideològica”, així de contundent s’ha mostrat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, en referir-se a “l’embat judicial contra el model d’escola”, especialment després de la interlocutòria del TSJC de la setmana passada.

“Aquest és un tema del conjunt del país i el Govern estarà al capdavant d’aquesta resposta” que s’ha de fer des de tres fronts: el judicial, el del Govern i el parlamentari. El primer és la batalla judicial, i en aquest sentit la portaveu ha informat que avui mateix el Gabinet Jurídic de la Generalitat ha presentat un recurs de reposició al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la interlocutòria que insta al Departament a executar la sentència sobre el mínim del 25 % a les aules de les escoles de Catalunya. El Gabinet jurídic ha demanat la “suspensió” dels efectes de la Interlocutòria fins que es resolgui el recurs de reposició “pels greus perjudicis” que pot causar a tota la comunitat educativa la seva immediata execució a aquestes alçades de curs escolar, pocs dies abans de la seva finalització. “No es pot judicialitzar l’ensenyament sense pensar en totes les conseqüències que això té en l’àmbit docent i, per tant, en l’impacte distorsionador que té sobre tot l’alumnat”, ha denunciat la portaveu.

Plaja ha recordat que el Govern treballa en l’opció d’impulsar un decret llei que ha de “protegir els centres i els seus projectes lingüístics” i que s’aprovarà en els propers dies. També ha recordat que en paral·lel en l'àmbit parlamentari s’està treballant intensament, “amb el suport del màxim de grups”, en les modificacions legislatives necessàries, per respondre a aquest atac al català i al model d’escola catalana. Finalment, ha recordat que ja està en marxa un pla d’impuls per fer front a la davallada del català en els centres educatius.

El Govern ha aprovat avui un nou paquet de mesures urgents per pal·liar els efectes econòmics i socials de la guerra d’Ucraïna a Catalunya. Patrícia Plaja ha lamentat que quan han passat gairebé tres mesos de la invasió russa d’Ucraïna, “la guerra continua”, les seves conseqüències a tots els nivells, però sobretot en l’àmbit humanitari continuen sent “devastadores” i les derivades econòmiques i socials segueixin condicionant l’evolució dels mercats i els preus de l’energia, entre d’altres. En aquest sentit, ha informat que des de finals de febrer, Catalunya ha rebut més de 21.100 persones refugiades provinents d’Ucraïna.

Per tots aquests motius el Govern ha aprovat aquest nou paquet de mesures que se suma a les mesures tributàries i financeres ja aprovades fa unes setmanes per l’Executiu. Entre les noves actuacions cal destacar les de caràcter social que tenen per objectiu facilitar, de manera temporal i extraordinària, l’accés a prestacions socials de caràcter econòmic per a l’acollida de menors ucraïnesos per part d’una persona o una família. També es modifiquen els percentatges de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC), per tal de garantir el reconeixement de famílies monoparentals a les famílies amb més càrregues.

Davant l’increment de la inflació, s’adopten mesures perquè l’increment temporal del 15% acordat per l’Estat en l’ingrés mínim vital no minori les quantitats que la Generalitat paga per la renda garantida i, per tant, el decret llei disposa que aquest increment no computi com ingressos i per tant, no es dedueixi de la prestació econòmica complementària de la Renda Garantida de Ciutadania.

També s’han introduït modificacions en matèria del dret a l’habitatge que inclouen de manera explícita “les persones refugiades com a possibles beneficiàries del programa de cessió habitatges” i fa possible ampliar l’oferta d’habitatges disponibles a persones refugiades amb l’objectiu de superar la temporalitat inherent als centres de primera acollida.

Una de les mesures més rellevant és l’impuls de les energies renovables. S’agilitza la tramitació de les autoritzacions de projectes de generació d’energies renovables. A més es flexibilitza la implantació de plantes solars fotovoltaiques en sòl agrícola i forestal i es fomenta la disseminació territorial d’aquestes plantes per evitar que es concentrin en pocs municipis i afavorir la preservació del sol agrari.

Per fer-ho possible es modifica el decret llei d’energies renovables per tramitar d’urgència els permisos d’instal·lacions de fins a 5 MegaWats de potència. Aquesta mesura ha de facilitar que tots els projectes d’energies renovables de dimensió mitjana i petita puguin evacuar l’energia produïda a la xarxa elèctrica de proximitat, afavorint així la producció local, l’apropament de la generació al consum i l’autosuficiència energètica connectada en xarxa entre municipis.

La portaveu també ha informat que el Govern, amb la voluntat de seguir recolzant a les empreses de recerca que incideixen en l’impuls del teixit productiu català ha autoritzat a prestar més de 7,5 milions d’euros a l’Institut Català de Finances per a formalitzar operacions de finançament.

Avui, coincidint amb el Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha presentat a la reunió del Consell Executiu l’Informe sobre les denúncies i incidències per LGBTI-fòbia a Catalunya de 2021. Segons aquest informe, l’any passat es van registrar a Catalunya 61 denúncies per discriminació o violència contra persones LGBTI, la majoria per homofòbia i transfòbia.

Tot i que les xifres són una mica millors que les del 2020, quan es va recollir el màxim nombre de denúncies dels últims anys, 83, en general es mantenen en els mateixos nivells que en els anys anteriors. Per això, ha insistit la portaveu, des del Govern “no deixarem d’insistir que lluitar contra l’odi és un deure democràtic i ha de ser una prioritat per a tota la societat”. Les dades ens demostren que, tot i els avenços aconseguits en matèria de drets LGTBI, la discriminació, l’odi i la violència contra el col·lectiu continuen.

L’Executiu també ha aprovat el Pla d’acció enfront del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i altres infeccions de transmissió sexual (ITS) 2021-2030. La seva finalitat és implementar les mesures necessàries per reduir la incidència de la infecció pel VIH i altres ITS, facilitar l’accés precoç al tractament i millorar la qualitat de vida de les persones infectades.

En l’àmbit de la recerca, ha donat el vistiplau a la creació del Grup Horitzó, que assessorarà el Govern en polítiques d’R+D+I. Aquest grup neix amb l’encàrrec de reflexionar sobre les línies estratègiques prioritàries en matèria de ciència. Elaborarà un document de conclusions amb mesures per tenir en compte quan es desplegui la futura Llei de la Ciència de Catalunya, que actualment està en tramitació parlamentària.

Finalment, s’ha declarat Bé Cultura d’Interès Nacional el mural ‘Acid’ de Keith Haring a Barcelona i l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp i s’ha atorgat al biòleg marí Joan Baptista Company la Medalla de la Pesca Catalana per la seva implicació amb el sector pesquer.