Quatre projectes innovadors liderats per investigadors vinculats a la UPF obtenen ajuts de la Fundación BBVA

Quatre investigadors vinculats a la Universitat Pompeu Fabra han obtingut ajuts en el marc de la convocatòria 2021 d'Ajuts a Projectes de Recerca Científica de la Fundación BBVA, que tenen per objectiu donar suport al coneixement innovador i la investigació científica i la seva projecció a la societat.

Entre les 620 candidatures presentades a les cinc àrees que componen la convocatòria (Matemàtiques, Canvi Climàtic i Ecologia, Biomedicina, Ciències Socials i Filosofia), han estat seleccionats 35 projectes (dotze dels quals es duran a terme a Catalunya), que suposen un suport directe a un total de 204 investigadors.

José García Montalvo i Gábor Lugosi (Departament d'Economia i Empresa) han estat escollits en les àrees de Ciències Socials i Matemàtiques, respectivament; Alberto Carrio (Departament de Dret) durà a terme un projecte dins de l'àrea de Filosofia, i Mar Albà (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques, IMIM, un centre participat per la UPF), és una de les escollides en la modalitat de Biomedicina.

Les ajudes, que la Fundación BBVA lliura des de l'any 2014, estan dotades cadascuna amb 30.000 euros a l'àrea de Filosofia (16 projectes subvencionats en total), 50.000 a la de Ciències Socials (5 projectes), 125.000 euros a la de Medi Ambient (4 projectes) i 150.000 a les àrees de Matemàtiques (4 projectes) i Biomedicina (4 projectes), a més de 2 projectes amb ajuts de 100.000 euros per desenvolupar nous models epidemiològics del SARS-CoV-2.

José García Montalvo, catedràtic d'Economia Aplicada del Departament d'Economia i Empresa i coordinador del Grup de Recerca en Macroeconomia Aplicada i Mètodes Quantitatius, és l'investigador principal d'aquest projecte, que proposa utilitzar microdades per analitzar l'efecte de les limitacions al creixement del preu del lloguer a Catalunya. Aquesta base de dades, composta per microdades anonimitzades de més de mig milió d'habitatges, permetrà fer contribucions substancials a la literatura sobre l'efecte dels límits de preus de segona generació.

Per regular el mercat de l'habitatge, Catalunya va introduir al setembre del 2020 polítiques de control de preus, encara que el Tribunal Constitucional les acaba de deixar sense efecte, per considerar-les contràries a la Carta Magna. Aquesta situació permet la possibilitat d’estudiar els efectes que la introducció de la mesura de control va tenir sobre el mercat i els seus preus, així com les conseqüències que ja estan tenint la retirada d’aquestes limitacions. “Alguns dels aspectes sobre els quals el projecte permetrà obtenir informació seran l'evolució dels preus, les rendibilitats mitjanes de les operacions, quin percentatge d'habitatges s'han vist expulsats del mercat de lloguer, i fins a quin punt les sancions per incomplir la normativa han estat eficaces”, afirma José García Montalvo.

Actualment existeix una demanda d’enfocaments basats en principis matemàtics per extreure informació útil i rellevant de les dades per a una millor comprensió teòrica dels models existents. Gábor Lugosi, professor de recerca ICREA del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i coordinador del Grup de Recerca en Estadística i Investigació Operativa, liderarà un projecte que desenvoluparà nous models que admetin dades no uniformes quant a l'aprenentatge profund i integrin informació externa per poder extreure conclusions més sòlides al voltant d'aquestes dades.

Aquest plantejament és important, ja que l'aprenentatge profund actualment ha aconseguit grans avenços en l'anàlisi de dades, obtenint una capacitat de predicció mai vista, en contextos que altres eines matemàtiques són incapaços d'englobar. Tot i això, la teoria estadística estàndard no és capaç d'explicar el gran poder de l'aprenentatge profund, que se sap que funciona, però no se sap per què. "Potser el repte teòric més important en l'aprenentatge automàtic és comprendre el rendiment gairebé miraculós dels algorismes d'aprenentatge profund", reflexiona Gábor Lugosi.

L'ús de la intel·ligència artificial a l'esport ha proporcionat diverses eines, que van des dels sistemes d'ajuts arbitrals fins a la prevenció de lesions. No obstant això, el seu ús suscita conflictes de naturalesa diversa. El projecte que durà a terme Alberto Carrio, professor de filosofia del dret del Departament de Dret de la UPF i membre del Centre d'Estudis UPF Sports_Lab, pretén analitzar les diverses qüestions ètiques que plantegen les aplicacions de l'IA en l'esport i proposar algunes mesures normatives que cal per a abordar-ho.

Els pressupòsits bàsics des dels quals es durà a terme l'anàlisi són l'ètica de l'esport i els principis de bona governança, tal com es recullen els Principis Fonamentals de la Carta Olímpica, el Codi Ètic i els Principis Bàsics Universals de Bona Governaça. "L'objectiu del projecte és dissenyar un marc ètic, amb una finalitat tant preventiva com consultiva, que faciliti l'ús segur i adequat de la IA en l'esport", assegura Alberto Carrio.

La immunoteràpia són un conjunt de tractaments dirigits a millorar la capacitat del sistema immunitari de combatre el càncer, i és una de les grans esperances actuals contra aquesta malaltia. Ja s'està aplicant amb èxit en determinades neoplàsies, però per raons desconegudes, no és eficaç en tots els pacients. Mar Albà, professora de recerca ICREA de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), on és codirectora del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB), és la investigadora principal d'un projecte que desenvoluparà models computacionals amb què, a través de marcadors de tipus genòmic, es pugui entendre millor què determina que uns pacients responguin a la teràpia i d'altres no.

"Amb l´ajuda d´un equip multidisciplinari, volem desenvolupar nous mètodes computacionals en què s´integrin diferents marcadors, incloent la càrrega de mutacions, però també el nombre de transcrits que són específics de cada tumor", explica Mar Albà. Amb aquesta finalitat, el projecte utilitzarà dades de seqüenciació d'ADN i ARN recopilats de centenars de pacients amb càncer de bufeta avançat, un dels més freqüents i malignes als països desenvolupats, i amb poques opcions de tractament en les fases de metàstasi.