La investigació d'una teràpia gènica de la UAB per a una malaltia rara que afecta infants rep més de 1.400 donacions

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i l'associació La lucha de Abril van posar en marxa el maig de 2020 una campanya de mecenatge per investigar una teràpia gènica per tractar una malaltia ultrarara, la paraplegia espàstica 52 (SPG52). Es tracta d'una malaltia que afecta infants i per a la qual no hi ha tractament. La recerca de teràpies gèniques, amb un cost molt elevat i poc o gens finançades públicament i privadament, feia difícil poder recollir els 250.000 € que es van fixar per dur a terme les dues primeres fases de l'estudi. Però dos anys i mig després ha estat possible superar aquest import, gràcies al suport de 1.430 donacions fetes per 1.230 donants. L'associació La lucha de Abril ha fet fins ara quatre donacions de 50.000 €, l'última de les quals s'acaba d'incorporar al projecte. L'import aconseguit a dia d'avui és de 263.000 €. La campanya continuarà activa fins que acabi l'estudi.

Els diners recollits han permès tirar endavant la investigació a l'equip del grup de Teràpia Gènica per al Sistema Nerviós Central de la UAB, que lideren Miguel Chillón, investigador ICREA, de l'Institut de Neurociències (INC-UAB) i del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Assumpció Bosch, catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la UAB. El projecte també compta la col·laboració de la Fundació la Caixa, que dona suport a l'estudiant Laura Rodríguez amb una beca predoctoral INPhINIT retaining.

"Aquests dos anys i mig des que vam començar han coincidit amb dues grans crisis, primer la de la pandèmia i després la derivada de la guerra d'Ucraïna, per la qual cosa aquesta fita és quelcom fantàstic, per l'import, però especialment per les més de 1.200 persones i entitats que ens han mostrat el seu suport en aquests temps tan difícils", assenyala Miguel Chillón.

L'SPG52 és un trastorn genètic progressiu, causat per una mutació en el gen AP4s1 i ara per ara no hi ha cap solució clínica per tractar-lo. Els símptomes, com dèficits cognitius, trastorns de la parla o possibles atacs epilèptics, apareixen a edats molt primerenques.

El tractament que desenvolupen els investigadors consisteix a introduir una còpia funcional del gen AP4s1 a l'interior de les cèl·lules afectades que substitueixi el gen mutat, mitjançant un vector adenoassociat (AAV). L'objectiu és que aquest tractament permeti detenir la malaltia o corregir-ne la progressió.

Fins ara, han observat com avança la malaltia en els ratolins models de la malaltia que han generat, quins són els principals paràmetres afectats i com de similars són aquests efectes amb els que s'han observat en els pacients. I també han produït els AAV, que han administrat en neurones generades al laboratori a partir de cèl·lules mare de l'Abril i de la seva mare.

Actualment estan en plena fase d'anàlisi dels efectes terapèutics del tractament. "Ara cal determinar el grau de correcció que té el tractament sobre els diferents mecanismes moleculars, cel·lulars, histològics, conductuals i de memòria implicats en la malaltia", explica Miguel Chillón. "Resten encara uns 15 mesos d'estudi, perquè en ser una malaltia crònica cal confirmar que aquests efectes es mantenen al llarg del temps", afegeix. Un cop obtinguts els resultats, faran els assajos de toxicitat i bioseguretat necessaris per sol·licitar fer l'assaig clínic a l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

L'estudi que coordina la UAB és un treball en col·laboració amb altres investigadors d'institucions de prestigi, com l'IDIBELL i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. En el primer, s'han generat les cèl·lules mare i la diferenciació a neurones s'ha dut a terme amb la doctora Antonella Consigilio. En el segon, els doctors Agustín Rodríguez-Palmero i Ignacio Blanco, especialistes clínics en l'SPG52 que atenen l'Abril, tenen un paper clau en l'assaig clínic i el seguiment dels pacients.

El projecte ha impulsat la creació d'una xarxa internacional d'investigadors i associacions de pacients potent i activa, que treballa per avançar el més ràpidament possible en l'aplicació d'una teràpia gènica als quatre tipus d'SPG associades a mutacions del gen AP4. La col·laboració ha afavorit també la identificació, fins ara, de 50 infants afectats d'SPG52 a tot el món.

A més de la UAB, formen part de la xarxa l'US Southwestern Medical Center de Dallas (amb el doctor Steve Gray), el Boston Children's Hospital de la Harvard Medical School (doctor Darius Ebrahimi-Fakhari), dels EUA, i la Universitat de Sheffield (doctor Mimoun Azzouz), del Regne Unit, així com la associació nord-americana Cure AP4.

Tots els equips internacionals treballen amb estratègies molt similars a la de l'equip espanyol i els dos nord-americans encaren ja la fase d'assajos clínics per a l'SPG 47 i l'SPG 50. Els primers resultats esperen obtenir-los durant el segon semestre de l'any. "Si, tal com esperem, són positius, es podria accelerar l'obtenció del permís per fer els assajos clínics per a l'SPG52 al nostre país", apunta Miguel Chillón.

Els investigadors han iniciat ara un nou estudi en paral·lel, que servirà per determinar si les novetats més recents que han incorporat als vectors per a l'SPG52 són significativament més eficients que els que es fan servir en els assajos nord-americans. Els resultats esperen tenir-los durant la primera meitat de l'any vinent.

La solidaritat de la societat ha estat clau per tirar endavant la investigació. Una solidaritat que en bona part ha vehiculat l'associació La lucha de Abril, mitjançant innumerables activitats de caire esportiu, cultural i social i la venda de productes solidaris, en què han participat milers de ciutadans anònims. Per dur a terme aquestes accions, l'associació compta amb la col·laboració de diverses entitats, entre les quals hi ha el cos dels Mossos d'Esquadra, l'Ajuntament de Badalona i la Fundación Ochotumbao, creada pels actors Clara Lago i Dani Rovira, així com de diferents empreses. L'import que hi ha aportat a la recerca fins ara ha estat de 200.000 €.

L'associació La lucha de Abril va ser creada l'any 2019 per Jesús Merino i Cristina Crespo, pares de l'Abril, quan metges de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol van diagnosticar l'SPG52 a l'Abril i els van adreçar a l'equip de Teràpia Gènica per al Sistema Nerviós Central de la UAB per investigar un possible tractament que pogués guarir la malaltia o alentir-ne la progressió.