El projecte HERITAGE de la UPF analitza com s'ha heretat l'ús del català i el castellà a França després de l'exili republicà

El projecte de recerca HERITAGE, liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), està estudiant les característiques el català i el castellà com a llengües heretades pels descendents de les persones que van emigrar cap a França després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). La investigació està impulsada pel Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat.

Un dels principals objectius del projecte és discernir millor la incidència dels factors sociològics respecte dels lingüístics en el desenvolupament i retenció del català i el castellà com a llengües familiars. Des del punt de vista lingüístic, es vol examinar com influeix en el procés d'herència lingüística que la llengua oficial del país també sigui romànica. Des del punt de vista sociològic, és rellevant conèixer com el nivell de proximitat cultural dels territoris dels diferents dominis lingüístics (en aquest cas, català, castellà i francès) influeix en aquest procés i com el prestigi de cada llengua té un impacte en el seu desenvolupament i manteniment.

També és especialment significatiu "estudiar la transmissió de les dues llengües en un context on cap de les dues és oficial i totes dues estan subjectes al domini del francès" - explica Sílvia Perpiñán, investigadora principal del projecte Preserving Linguistic Heritage: Spanish and Catalan as Heritage Languages in France (HERITAGE).

Perpiñán, del grup de recerca ALLENCAM (Adquisició de Llengües des de la Catalunya Multilingüe) del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF, aclareix: "tant el català com el castellà eren llengües nouvingudes, reduïdes a l'esfera familiar o petites comunitats veïnals, però en cap cas tenien un ús social fort, cosa que les situava en un pla d'igualtat com a llengües minoritàries". En aquest context, l'estudi també analitza si el català heretat a França té certa influència de l'espanyol, o si s'ha desenvolupat de forma independent.

El projecte, que s'allargarà fins al 2026, es focalitzarà en l'ús del català i castellà a França entre la població adulta (la generació boomer) que ha heretat aquestes llengües, un segment d'edat escassament analitzat fins ara en els estudis sobre el tema.

El projecte HERITAGE, que compta amb una subvenció de 146.527 euros procedent dels Ajuts a la Consolidació Investigadora de l'Agència Estatal de Recerca, també es proposa aprofundir en diversos temes de recerca fonamentals en el camp de la lingüística i l'adquisició del llenguatge. Fins al moment, l'estudi de les llengües d'herència demostra majoritàriament que el domini lingüístic d'aquests parlants no arriba a nivells de competència similars als dels pares o d'altres parlants del país d'origen. Aquest fet ens porta a qüestionar què és una llengua materna, què caracteritza un parlant nadiu, i quines condicions són necessàries per desenvolupar una llengua. Factors típicament ignorats en l'estudi de l'adquisició de primeres llengües com ara l'edat d'inici de bilingüisme, l'impacte de l'escolarització o l'ús continuat de la llengua materna al llarg de la vida hi tenen un paper fonamental.

Estudiar l'herència del català i del castellà a França és de gran rellevància, perquè va ser el país que va rebre més persones migrades i exiliades procedents de Catalunya i Espanya després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i l'inici de la Dictadura franquista. Només l'any 1939, van emigrar al país veí fins a 465.000 persones i es calcula que la meitat d'elles van seguir vivint a França i que, en molts casos, van transmetre les seves llengües maternes als seus descendents. Concretament l'any 1968 seguien vivint a França 607.000 persones de famílies originàries de Catalunya i Espanya. Encara avui, hi ha figures reconegudes de la societat i la política francesa amb aquesta procedència. En són casos paradigmàtics Anne Hidalgo, actual alcaldessa de París, o Manuel Valls, exprimer ministre de França.