La Biennal Ciutat i Ciència tanca la programació de Barcelona i Madrid amb una assistència rècord de 20.000 persones

La quarta edició de la Biennal Ciutat i Ciència 2025 ha tancat portes aquest diumenge a Barcelona i Madrid, després de sis dies d'intensa programació al voltant de la física quàntica a les dues ciutats. En total, han passat per les instal·lacions de la Biennal fins a 20.000 assistents: 17.500 a Barcelona (4.500 inscrits a tallers i conferències i 13.000 visitants a les instal•lacions artístiques del Born i a la Nit de la Ciència) i 2.300 a Madrid. Quedarà pendent una de les novetats d'aquest any, la programació de Mèxic, que es durà a terme del 29 de novembre al 7 de desembre a Guadalajara coincidint amb la Fira Internacional del Llibre (FIL).

A Barcelona, s'hi han fet activitats gratuïtes de tota mena: des de tallers a conferències, instal·lacions artístiques o cicles de cinema, pensades per acostar la quàntica a la ciutadania i generar curiositat, preguntes i vocacions científiques. Com a novetat respecte a d'altres anys, el primer acte de la Biennal es va fer coincidir amb l'entrega del Premi Nat al científic Philip Ball a l'Hivernacle del parc de la Ciutadella, que va aplegar els principals participants en la Biennal.

Per al tinent d'alcaldia d'Economia, Habitatge, Hisenda i Turisme i responsable de l'àrea de ciència, Jordi Valls, la Biennal és un exemple de com Barcelona aposta per la recerca i la divulgació de la ciència en un moment en què "la gran batalla geopolítica del nostre temps ja no es juga només entre estats, sinó entre grans corporacions tecnològiques que concentren un poder sense precedents en àmbits com la intel·ligència artificial, la computació quàntica o la seguretat digital. El risc no és la tecnologia, sinó l'ús que en fem. El futur no pot quedar en mans d'un nou autoritarisme tecnològic."

Valls assegura que "Europa necessita reforçar la seva capacitat científica —i especialment la quàntica— per garantir sobirania tecnològica i protegir els valors democràtics. I Barcelona ja hi està contribuint amb projectes com el supercomputador MareNostrum, l'Anell de Comunicacions Quàntiques i un ecosistema de recerca i innovació líder al continent. Volem les tecnologies més avançades al servei d'una societat més lliure, més justa i més sostenible. Aquest és el nostre compromís."

Bona part del públic de Barcelona ha passat per l'espai principal de la Biennal a la ciutat, el Born, on s'ha concentrat bona part de la programació i on també s'hi han ubicat set instal·lacions artístiques pensades per abordar la física quàntica des de diferents disciplines. Han destacat a nivell d'espectadors les conferències de científics de renom com José Ignacio Latorre o Juan Ignacio Cirac, dimecres i divendres respectivament, que van esgotar totes les localitats disponibles. També ha tingut molt bona afluència de públic un dels clàssics de la Biennal: la Nit de Ciència, que enguany ha comptat amb activitats com la demostració El piano còsmic o la visita guiada per totes les instal·lacions artístiques del recinte anomenada Quantum Dealers.

Un altre dels esdeveniments que ha despertat més interès ha estat la taula rodona que ha debatut sobre el paper de les dones a la ciència i que ha comptat amb la presència de científiques com Dafna Feinholz, María Josefa Yzuel i Núria Castell. Tant en aquest cas, com en la resta de diàlegs i conferències, el públic s'ha mostrat molt participatiu fent preguntes per enriquir les activitats.

A banda de la programació de Born, les persones interessades han pogut gaudir d'activitats de de tota mena a d'altres espais com centre cívic del Convent de Sant Agustí, el Convent de Barcelona Activa, el Canòdrom, el Cinema Maldà o la Universitat Pompeu Fabra.

Pel que fa a Madrid, cal destacar també l'acte d'obertura, on un avatar d'Albert Einstein va participar en una conversa amb María García Díaz i Carlos Sabín. Aquesta proposta va ser possible gràcies a la tecnologia desenvolupada pel grup de recerca Q-Math de l'Institut de Ciències Matemàtiques (ICMAT) i la Universitat Carlos III.

Juan Ignacio Cirac, un dels caps de cartell de la Biennal a Barcelona, també ha tingut el seu acte a Madrid en una conversa amb Marta Peirano titulada "Quina és l'òptica de la quàntica?" I és rellevant la conversa de Carlo Rovelli amb Blanca Pujals a les seus de Madrid i Barcelona, titulada "Bucles quàntics entre Madrid i Barcelona".

La cloenda definitiva de la Biennal Ciutat i Ciència serà d'aquí a unes setmanes a Guadalajara, Mèxic. Aprofitant que Barcelona és la ciutat convidada d'honor a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), s'hi ha programat la FIL Ciència, un espai pensat per acostar el coneixement a tothom i despertar vocacions científiques entre la gent més jove. Aquesta extensió de la Biennal tindrà la participació de veus destacades de l'ecosistema científic que compartiran les seves reflexions sobre els grans reptes contemporanis.

La FIL Guadalajara és un punt de trobada de la indústria cultural en castellà, la cita cultural més destacada d'Iberoamèrica i una referència mundial. A banda del programa científic, Barcelona desplegarà un intens programa d'activitats que contribuiran a mostrar el potencial de la ciutat en molts àmbits diferents.

La Biennal Ciutat i Ciència és un dels esdeveniments més importants de cultura científica que se celebren a la ciutat de Barcelona i un exemple clar de l'aposta que es fa des del consistori per promoure la recerca i la divulgació científica. De fet, és una de les actuacions destacades del Pla estratègic de Ciència i Innovació 2024-27 que posa el focus en la transferència de coneixement com a motor de progrés de la societat i l'economia.

La quàntica, a més, és un sector estratègic per Barcelona, com s'estableix al pla de ciència però també als objectius de la Barcelona Innovation Coast. Ho demostra el fet que a la ciutat i als seus entorns hi hagi institucions destacades en la recerca en aquest camp com són el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Sincrotró ALBA o l'Institut de Ciències Fotòniques.