La generació de catalans que va estar més exposada a la violència de la Guerra Civil dona menys suport a la secessió d’Espanya

Una recerca liderada per Toni Rodon, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, examina fins a quin punt i de quina manera la violència i la repressió viscudes durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i les seves conseqüències immediates van deixar una empremta en la voluntat de suport dels catalans a la creació d’un nou estat.

L’estudi, que Toni Rodon ha fet conjuntament amb Raül Tormos (Universitat Oberta de Catalunya) i que s’ha publicat recentment a la revista British Journal of Political Science, també analitza si l’efecte d’un passat violent sobre les preferències secessionistes en l’actualitat està circumscrit només a les persones de més edat o el sentiment ha viatjat entre generacions.

Diverses recerques fetes fins ara s’havien centrat en l’efecte a llarg termini de la violència i la repressió en el comportament polític de la gent, principalment pel que fa a l’elecció del vot, però també a l’abstenció i al nivell de confiança. Tanmateix, segons els autors, aquests treballs han passat per alt un resultat important, que és el nivell de rebuig que pot tenir la gent que va patir aquesta violència cap a l’statu quo territorial.

"Mostrem que les cohorts que durant la Guerra Civil i la immediata postguerra van viure en contextos on la repressió i la violència van ser més intenses tenen menys propensió a donar suport a un esdeveniment disruptiu, com és el projecte d’independència"

“En el nostre estudi mostrem que les cohorts que durant la Guerra Civil i la immediata postguerra van viure en contextos on la repressió i la violència van ser més intenses tenen menys propensió a donar suport a un esdeveniment disruptiu, com és el projecte d’independència; o en altres paraules, desenvolupen un biaix a favor de l’statu quo, en aquest cas, de suport a l’estabilitat territorial”, afirmen Toni Rodon i Raül Tormos.

Segons els autors, l’exposició a la violència que durant la Guerra Civil va patir aquesta generació de catalans va crear una sensació d’apatia cap a la política, que finalment els ha conduit a una menor predisposició a donar suport a la secessió, una actitud que no es va transmetre a les generacions posteriors. “Potser perquè certs esdeveniments polítics a Espanya, com la transició o el creixement econòmic, podrien haver trencat la transmissió d’aquests valors”.

Així, afirmen que la polarització en el debat a favor o en contra de la independència pot activar la memòria de manera diferent que la polarització existent en la dimensió entre esquerra i dreta: “Entre les cohorts amb records formatius de violència política, és probable que donar suport a la secessió impliqui més preocupació, i fins i tot por, que el conflicte entre esquerra i dreta”.

A més, viure de primera mà la violència i la repressió pot haver generat sentiments basats en la consciència dels riscos que podrien comportar els conflictes polítics i augmentar la percepció que la polarització territorial pot trencar l’harmonia social.

Tot plegat “ajuda a entendre com la càrrega del passat viatja fins als nostres dies i, sobretot, demostra que la violència no sempre crea un ‘bonus’ actitudinal contra els que la perpetren: en algunes ocasions, comporta una càrrega negativa que la cohort que l’ha viscut no és capaç de superar”, reflexionen els autors.

L’anàlisi utilitza un conjunt de dades multinivell, que combina un gran número d’enquestes individuals amb registres històrics sobre repressió i violència a cada municipi català durant la Guerra Civil espanyola i en els anys immediatament posteriors. Les dades a nivell individual provenen d’enquestes transversals que cobreixen un període de 27 anys (1991-2016). Totes les mostres són representatives de la població catalana en edat de votar i tenen una àmplia cobertura geogràfica, ja que els municipis inclosos en la mostra agrupada cobreixen el 96% de la població catalana.