Els líders exiliats augmenten la inestabilitat als seus països d’origen

Durant els darrers 140 anys, l’exili ha estat el segon destí més comú per als líders polítics després del seu mandat. Existeix una extensa història de governants que van fugir a l’exterior un cop la situació al seu país es va tornar massa perillosa. Els responsables polítics sovint veuen com una solució pragmàtica el fet d’atorgar un refugi segur als governants violents o impopulars, per als quals l’exili representa una millor alternativa que no pas aferrar-se al poder de manera desesperada.

“En el nostre estudi mostrem, a partir de l’anàlisi de la política transnacional i la literatura sobre els líders nacionals, que els governants exiliats representen una font externa d’inestabilitat crucial, però sovint passada per alt, per als seus països d’origen"

Però aquest exili suposa pagar un preu mol alt? Tot i ser una solució a curt termini, pot ser un problema més endavant? Un article publicat al Journal of Conflict Resolution, coescrit per Abel Escribà-Folch, investigador del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, juntament amb Daniel Krcmaric, investigador de la Northestern University (Illinois, EUA), descriu els mecanismes a través dels quals els governants exiliats, un cop fora del país, poden desestabilitzar la política al seu estat d’origen, i en darrera instància, augmentar el conflicte.

“En el nostre estudi mostrem, a partir de l’anàlisi de la política transnacional i la literatura sobre els líders nacionals, que els governants exiliats representen una font externa d’inestabilitat crucial, però sovint passada per alt, per als seus països d’origen. Veiem aquests líders exiliats com a actors polítics transnacionals, i argumentem que poden augmentar l’agitació als seus estats d’origen a través de mecanismes directes i indirectes”, afirmen els autors.

Així, com a mecanismes directes, apunten el fet que els líders exiliats poden tornat a casa i revifar la lluita en un intent per recuperar el poder per la força; i com a indirectes, que poden desestabilitzar la política del seu país originari des de l’exterior, a partir de la mobilització de partidaris, el finançament dels rivals contraris al règim actual o aconseguint el suport de forces estrangeres.

Els autors utilitzen, per al seu anàlisi transnacional, un nou conjunt de dades de Líders a l’Exili (Leaders in Exile, LIE), una nova font d’informació sobre el destí i les activitats dels líders després del seu exili. A partir d’aquí, exploren si els líders exiliats augmenten el risc de violència, la inestabilitat política (a partir d’indicadors com els cops d’estat i les protestes) i els conflictes civils als seus països d’origen.

També han portat a terme anàlisis comparatius entre líders, dissenyats per minimitzar possibles riscos inferencials de les anàlisis transnacionals. Per això, investiguen si la inestabilitat és més probable en casos en què els líders s’escapen a l’exili que no pas en casos en què els líders són assassinats o executats.

“Tots els nostres resultats demostren l’argument que la inestabilitat política és més probable després que els líders s’exiliïn. Constantment trobem que els líders exiliats estan associats amb nivells més alts de violència i inestabilitat política en els seus països d’origen, com ara conflictes civils, cops d’estat, protestes i transicions irregulars de lideratge”, asseguren als autors.

Els autors plantegen que el seu estudi, en què han demostrat que l’exili pot ser una solució a curt termini però un problema més a la llarga, pot tenir importants implicacions polítiques. Així, es plantegen de quina manera els polítics haurien de tractar aquest “paracaigudes daurat”: a diferència de la majoria de factors que influeixen en els conflictes civils i en la inestabilitat política (com ara el desenvolupament econòmic, el tipus de règim, la geografia, etc.), facilitar (o no) l’exili i les seves condicions és un tema que els polítics poden manipular fàcilment.

“En certes circumstàncies, un paracaigudes daurat pot representar l’última i millor esperança per permetre una transició de lideratge i evitar un bany de sang”

“En certes circumstàncies, un paracaigudes daurat pot representar l’última i millor esperança per permetre una transició de lideratge i evitar un bany de sang”, reflexionen els investigadors. I afegeixen: “En lloc de posar fi a la pràctica d’atorgar un refugi segur als governants sortints, els legisladors haurien de prendre mesures per minimitzar els riscos que els líders exiliats representen per als seus països d’origen. És a dir, els estats que brinden un refugi segur als seus líders exiliats han d’assegurar-se que la jubilació còmoda d’un líder ha d’estar condicionada a un bon comportament polític”, conclouen.