El Govern de Catalunya posa en marxa un Grup de Treball per abordar la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius

Els departaments de Salut i d'Igualtat i Feminismes han creat el Grup de Treball per l'abordatge de la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius. Un grup transversal que es crea amb l'objectiu d'elaborar un Pla d'acció on s'especifiquin estratègies i propostes concretes per abordar la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius a Catalunya en l'àmbit de la salut. La creació d'aquest grup s'emmarca en el Pla de Salut afectiva, sexual i reproductiva que elaboraran de forma conjunta els dos departaments i l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, inclosa en el cinquè punt del Pla de Govern.

Amb aquesta primera trobada aquest migdia al Departament de Salut, encapçalada per la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i el conseller de Salut, Manel Balcells Díaz, queda constituït aquest Grup de Treball que estarà integrat per les dues conselleries, així com per l'Agència Catalana de Salut Pública, l'Institut Català de la Salut la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia, l'Associació Catalana de Llevadores, la Comissió de Violència obstètrica de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, la Subcomissió de violència obstètrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i per les expertes Serena Brigidi, Marta Busquets, i Maria Isabel Hernando.

En aquesta primera reunió, el conseller de Salut, Manel Balcells Díaz, s'ha mostrat il·lusionat per la creació d'aquest Grup de Treball, que ha qualificat "de precedent històric molt important aquí i arreu". Balcells ha remarcat que aquest Grup, format per experts, "marcarà les línies estratègiques en aquest àmbit que s'acabaran incorporant en el dia a dia assistencial i això és molt important".

Per la seva part, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, ha manifestat que "la constitució d'aquest Grup de Treball és una altra fita en la col·laboració dels dos departaments per avançar en la transformació feminista, abordant la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius, i elaborant un pla d'acció que faci que el Sistema de Salut de Catalunya sigui referent en aquest àmbit a nivell mundial". També ha recordat que "els feminismes i el dret a decidir són indestriables i el dret a decidir més bàsic és el dret a decidir sobre els nostres cossos. El nostre cos és el lloc des del que exercim els nostres drets."

Amb tot, els passos a seguir pel Grup de Treball són:

A. Elaborar un informe sobre el marc legislatiu, la literatura científica i les recomanacions existents respecte a l'abordatge de la violència obstètrica i els Drets Sexuals i Reproductius. Acompanyat també d'una contextualització històrica de l'evolució del model d'atenció a Catalunya.

B. Realitzar una anàlisi de la situació actual a Catalunya on s'incorporin tant les percepcions de les persones usuàries com les dels professionals implicats, així com identificar possibles fonts d'informació i generar una proposta d'indicadors.

C. Proposar eines per l'abordatge de la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius orientades tant a l'organització de l'atenció als serveis sanitaris, com a la pràctica professional individual, ciutadania i entitats de defensa dels Drets Sexuals i Reproductius.

El treball entre departaments és fonamental i per això s'ha creat una Comissió Interdepartamental per a l'impuls i el Seguiment de l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius inclosa en el Pla de Govern de la XIV legislatura aprovat pel Consell Executiu. La pròpia estratègia té un eix específic per garantir els Drets Sexuals i Reproductius i per abordar la violència obstètrica.

En aquest sentit, el marc normatiu de Catalunya regula alguns dels drets sexuals i reproductius: la Llei 17/2015 d'igualtat efectiva de dones i homes inclou el reconeixement del dret de les dones al propi cos, els drets sexuals i reproductius i la garantia de la lliure decisió de les persones a l'hora d'exercir-los i la LLEI 11/2014, del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, recull el dret al lliure desenvolupament de la identitat i l'orientació sexuals.

També la LLEI 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista reconeix com a nova forma la violència obstètrica i la vulneració dels drets sexuals i reproductius, així com la violència institucional. A més, la coeducació i l'educació sexo afectiva s'estableixen com a vies cabdals de prevenció i erradicació de les violències masclistes. Tanmateix, la millora de la qualitat de l'atenció a la salut afectiva, sexual i reproductiva també es recull en el Pla de Salut 2021-2025, que preveu la creació del Pla de Salut afectiva, sexual i reproductiva inclòs en l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius,

Aquest Pla de Salut afectiva, sexual i reproductiva es basa en el dret a una atenció òptima i respectuosa amb les preferències de les persones i pretén aconseguir que l'experiència de l'atenció en qualsevol procés de salut sexual i reproductiva sigui una experiència positiva. El Grup de Treball centrarà els esforços no només en el període de l'embaràs, part i postpart, sinó també en tots els àmbits en quèes vulnerin els Drets Sexuals i Reproductius en l'atenció a la salut sexual i reproductiva de totes les persones, i especialment, de les dones.

Durant la reunió del Grup de treball, s'ha acordat establir reunions periòdiques amb les persones expertes membres del grup de treball, així com es planteja la possibilitat de fer monogràfics sobre aspectes específics amb convidades externes especialitzades en les matèries en qüestió.

En aquest procés, també s'ha acordat realitzar diverses comunicacions sobre les tasques desenvolupades entenent-les com una mesura estratègica de sensibilització.

Els 11 professionals que hi han participat són: Oriol Porta, president de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia; Elena Carreras, presidenta de la Comissió Assessora de polítiques de gènere del Departament de Salut; Jesús Cobo, coordinador clínic del Pla de Salut mental perinatal; Gemma Falguera, de l'Associació Catalana de Llevadores; Marta Busquets, advocada i experta en la defensa del part respectat; Lucia Alcaraz, membre de la Comissió de Violència obstètrica de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Vanessa Bueno, presidenta de la Subcomissió de violència obstètrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron; Blanca Prats, cap del Servei de salut maternoinfantil de l'Agència Catalana de Salut Pública; Cristina Martínez, coordinadora dels serveis ASSIR de l'Institut Català de la Salut; Serena Brigidi, antropòloga i experta en violència obstètrica de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i Maria Victòria Cambredó, llevadora i experta en atenció a violències masclistes.

El Grup està coordinat per Ramón Escuriet, coordinador del Pla de salut afectiva, sexual i reproductiva del Departament de Salut, i per Mònica Morros Serra, del Departament d'Igualtat i Feminismes. En aquesta primera trobada hi ha assistit també la responsable de l'Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius i secretària de Feminisme, Montserrat Pineda Lorenzo, i la directora del Pla de Salut, Aina Plaza Tesías.