Com aprenen els infants els rituals socials?: ho investiga una recerca impulsada per la UPF

Per què els infants aprenen comportaments o convencions socials com saludar-se movent la mà o fent-se petons i abraçades? Una recerca impulsada pel Center for Brain and Cognitition (CBC) de la UPF ha analitzat com els nadons aprenen comportaments com aquests, que no són estrictament racionals, ni instrumentals, durant el seu procés de socialització en comunitat.

Els resultats d'aquesta recerca s'exposen a l'article Infants are sensitive to the social signaling value of shared inefficient behaviors publicat a la revista Scientific Reports. El seu autor principal és Jesús Bas, investigador del CBC del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, que l'ha elaborat conjuntament amb Olivier Mascaro, investigador de l'Integrative Neuroscience and Cognition Center del CNRS de París.

L'estudi contribueix a explicar per què les persones no seguim sempre els principis de racionalitat, és a dir, per què no sempre actuem de la forma més eficient possible per assolir els nostres objectius. Els resultats suggereixen que els infants aprenen i mimetitzen conductes i gestos pel valor social que tenen més enllà de la seva eficiència, com per exemple saludar-se amb la mà o fer-se petons en trobar-se amb persones conegudes

En una primera part de l'estudi, on va participar més d'una trentena de nadons, s'examinava la reacció dels infants davant de personatges animats que interactuaven entre ells després d'haver realitzar accions més o menys eficients. Concretament, els nadons veien dos ninots que tenien la missió de localitzar un estel dins d'un laberint. Un dels ninots, l'eficient, seguia la via més directa per anar a buscar l'estel i l'altre, l'ineficient, feia més voltes de les necessàries. Després els nadons veien com un tercer personatge, l'observador, s'apropava als altres dos ninots. En aquest moment, els investigadors van observar que els més petits se sorprenien quan l'observador s'apropava al ninot ineficient, però que veien normal que s'apropés a l'eficient.

En una segona fase de l'estudi, es va fer una petita modificació: l'observador imitava els dos primers ninots, és a dir, també actuava eficientment i ineficientment. En aquest cas, els nadons van reaccionar de la forma contrària: se sorprenien quan l'observador, ara imitador, s'apropava al ninot eficient, però veien normal que s'apropés a l'ineficient.

A partir d'aquests resultats es pot concloure que les persones, ja des de la petita infància, entenen que és poc probable que dues persones facin per casualitat una mateixa conducta ineficient, i que si dues persones actuen de manera ineficient, és probable que siguin amigues. A partir d'aquí, acaben deduint que hi ha motius socials que expliquen aquest tipus de conductes, relacionats amb les convencions culturals de cada comunitat i que sovint tenen funcions comunicatives. Així doncs, la reproducció de conductes ineficients és socialment informativa i es converteix en una marca cultural que pot identificar la comunitat de pertinença.

En el seu conjunt, l'estudi revela la següent paradoxa sobre els comportaments ineficients. Quan els realitza un individu en solitari poden ser avaluats negativament, però quan són duts a terme per diversos individus alhora s'interpreta que es deu al fort vincle que els uneix i als rituals socials que comparteixen. Els investigadors indiquen que els infants podrien arribar a ser capaços de comprendre en quines circumstàncies socials concretes els individus acaben reproduint conductes no instrumentals. Per exemple, a la vida real, poden comprendre que està socialment acceptat fer petons per saludar persones conegudes però no desconegudes.

Els resultats de l'estudi també són rellevants per explicar el procés d'imitació de comportament dels infants (per motivacions socials, mecanismes socio-cognitius...). Un dels factors que facilita que els infants aprenguin aquests comportaments ineficients relacionats amb els rituals socials és precisament que els susciten una reacció de sorpresa en un primer moment. Estudis neurocientífics previs ja han demostrat que el desajust entre el que s'espera i el que s'observa i la sorpresa que això provoca contribueix al procés d'aprenentatge.

Finalment, els resultats de l'estudi ajuden a entendre els motius pels quals els comportaments aparentment irracionals es mantenen estables al llarg del temps generació rere generació, per la seva capacitat de senyalització social.