Barcelona i Madrid treballen per millorar i enfortir els règims especials d'ambdues ciutats

Aquest matí ha tingut lloc la primera visita de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, a l'Ajuntament de Barcelona, on ha estat rebut per l'alcalde Collboni. Tots dos alcaldes han mantingut una reunió on han tractat diversos temes d'interès per Barcelona i Madrid, com són la millora dels règims especials que tenen totes dues ciutats, així com la col·laboració en el camp de la innovació digital, de forma concreta en el desenvolupament de bessos digitals urbans. La darrera ocasió en què un alcalde o alcaldessa de Madrid va visitar l'Ajuntament de Barcelona va ser Manuela Carmena el febrer de 2018.

Collboni i Martínez-Almeida han abordat els treballs de tots dos Ajuntaments pel que fa als projectes de modificació dels règims especials de les seves ciutats. En el cas de Barcelona, es tracta de la Llei 1/2006, de 13 de març, del règim especial del municipi de Barcelona (àmbit competencial estatal); i en el cas de Madrid, la Llei 22/2006, de 4 de juliol, de capitalitat i de règim especial de Madrid. Aquests canvis, impulsats per actualitzar les lleis que regulen el marc legal de funcionament de totes dues ciutats, tenen com a objectiu la millora del sistema de finançament, el reforç de l'organització interna i els instruments de gestió per tal d'atendre les necessitats de la ciutadania, així com l'ampliació dels àmbits competencials per adequar-se millor a la realitat social i a les necessitats actuals i futures de les ciutats. Aquesta ampliació competencial ha de comportar una major capacitat de gestió en àmbits com l'habitatge, la mobilitat, la salut, el medi ambient, la seguretat i les infraestructures, entre d'altres.

Barcelona enllesteix actualment la fase tècnica inicial per a la proposta de modificació. Alguna de les mesures on es pretén actualitzar la Llei 1/2006 van orientades a garantir la participació municipal en els plans estatals sobre habitatge i rehabilitació; l'ampliació de les facultats de l'ajuntament en quant al control de l'ús turístic en habitatges residencials; permetre el desenvolupament d'una regulació pròpia dels vehicles de mobilitat personal, pel que fa a la convivència en l'espai públic i el control de la circulació; i en reconèixer determinades actuacions que fa la Guàrdia Urbana en col·laboració amb altres cossos de seguretat per millorar la seguretat ciutadana.

Un cop enllestida aquesta fase tècnica, i comptant amb els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona, es validarà una proposta de text articulat que el Ple haurà d'aprovar abans d'elevar-ho a l'Administració General de l'Estat per a la seva tramitació com a avantprojecte de llei.

Els alcaldes de Barcelona i Madrid també han tractat la col·laboració en el camp de la innovació tecnològica, i de quina manera la transformació digital en els serveis públics pot consolidar el model de ciutats intel·ligents i sostenibles. De forma més específica, han abordat l'impuls de bessons digitals en els serveis municipals que permeti aglutinar dades urbanes per analitzar, simular, preveure i planificar accions d'interès per ambdues ciutats, aplicant-ne avanços científics i tecnològics.

Per canalitzar la consecució d'aquests objectius, es treballa en un protocol de col·laboració entre tots dos ajuntaments per impulsar mesures conjuntes per cooperar en l'impuls i desenvolupament d'infraestructures de comunicacions i 5G; potenciar projectes d'smart city; col·laborar en el desplegament de solucions IoT de ciutat a través d'equipaments tecnològics de Barcelona i Madrid; coordinar el desenvolupament d'iniciatives conjuntes en matèria d'Intel·ligència Artificial; i treballar de forma coordinada en ciberseguretat i protecció de la informació, entre d'altres.

El protocol preveurà la creació d'entorns de col·laboració entre el personal tècnic de tots dos ajuntaments per intercanviar experiències i coneixements, així com la configuració d'equips multidisciplinars per treballar actuacions que afavoreixin la transformació digital.