La periodista i activista cultural Marta Salicrú, nova comissionada d'Ús Social del Català

Marta Salicrú Serra (Barcelona, 1980) serà la Comissionada d'Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta figura, de nova creació, tindrà com a objectiu impulsar polítiques municipals específiques perquè creixi l'ús social del català a Barcelona i per combatre'n el seu retrocés. Salicrú treballarà en dependència directa d'alcaldia i el seu nomenament dona compliment a l'acord de pressupostos amb ERC, amb qui es coordinarà a través de les estructures de seguiment acordades.

En la seva presentació, que s'ha celebrat avui al Saló de Ciutat del consistori, l'alcalde, Jaume Collboni, ha posat de relleu que és el primer cop a la història que l'ajuntament té un comissionat per a promoure l'ús del català.

"El català és la llengua que dona identitat a la nostra ciutat i volem impulsar una nova política per a promoure-la", ha afegit. Per fer-ho, ha assenyalat Salicrú com "la persona idònia per assumir aquesta responsabilitat i fer-ho des d'una nova perspectiva i amb noves maneres d'abordar aquest repte" gràcies al seu perfil, que "combina el compromís amb la llengua catalana i l'experiència en fer del català una llengua atractiva des dels nous formats".

Collboni ha defensat que "el català és un instrument de cohesió social a Barcelona, per a les comunitats, per als barris i per a totes les franges socials" i per això "hem de promoure el català des de la normalitat, no des de l'excepcionalitat". "El català creixerà si és una llengua compartida, sigui quina sigui la llengua materna o el nostre posicionament polític o ideològic", ha conclòs.

La Comissionada d'Ús Social del Català té encarregada la missió d'ampliar l'ús de la llengua en àmbits i col·lectius estratègics per a garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants i donar visibilitat al català a la ciutat. En la seva presentació, Marta Salicrú ha posat com exemples d'àmbits prioritaris la restauració i el comerç, i els joves com exemple de col·lectiu objectiu, davant del retrocés constatat de l'ús de la llengua entre ells.

Per fer-ho, la nova comissionada ha avançat que ja s'està treballant en la creació d'una nova fàbrica de continguts digitals en català. A més, es preveu introduir la llengua catalana com a àmbit temàtic en la Convocatòria general de subvencions de l'Ajuntament i incloure la promoció de l'ús social del català com a objectiu estratègic transversal en el Pla Estratègic de Subvencions Municipal.

Alhora, es vol vincular el català amb el sentiment de pertinença a la ciutat, adreçant-se tant a la ciutadania no catalanoparlant com el turisme, amb una mirada inclusiva preservant la identitat lingüística de la ciutat. Finalment, s'establiran prioritats clares dins de les 68 accions previstes per promoure l'ús del català a Barcelona i es treballarà per implementar-les de manera efectiva.

En relació amb l'estructura de la política lingüística municipal, l'ajuntament proposarà crear l'Oficina de la Llengua Catalana per pensar, desenvolupar i avaluar accions per fomentar l'ús social de la llengua a Barcelona, així com la creació del Consell de la Llengua Catalana de Barcelona per establir un diàleg entre el govern de la ciutat i el sector de la promoció de l'ús social del català (institucions, entitats, activistes de perfil intergeneracional...).

Es dotarà la política lingüística municipal d'un pressupost específic per a les accions. La dotació per a dur-ho a terme és d'uns 4 milions d'euros.

Salicrú ha avançat la importància de fomentar l'ús del català a través del contingut digital, impulsant "mesures innovadores amb recursos contemporanis que se sumin a les mesures pròpies de les polítiques lingüístiques tradicionals" perquè, tot i el diagnòstic preocupant sobre la situació de la llengua, es detecta una tendència inversa: cada cop més joves utilitzen el català per crear, especialment en àmbits com el contingut digital i la música urbana.

Aquest fenomen, segons la nova comissionada, pot ajudar a arribar al públic objectiu: els joves. "Els joves creadors no empren el català des d'una militància explícita, sinó des de la normalitat, fent-ne un ús inevitable i inqüestionable", ha afegit.