El mercat de la Boqueria valida per majoria la reforma per revitalitzar-se com a mercat alimentari singular

L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Institut Municipal de Mercats (IMMB), i l'Associació Administrativa de Venedors del Mercat de la Boqueria han acordat la remodelació del mercat i l'elaboració d'un nou reglament. Aquest acord marca l'inici d'un procés consensuat per revitalitzar el mercat amb l'objectiu principal de mantenir-ne l'essència de mercat alimentari i el caràcter singular.

L'Associació de Venedors ha tancat aquesta setmana la votació per abordar la reforma, que ha tingut el suport de més del 90% dels seus associats.

L'acord de remodelació aposta per l'actualització, revitalització i renaturalització comercial del mercat, amb actuacions físiques, accions per a la reordenació comercial i l'elaboració i aprovació d'un nou reglament de funcionament.

Com a actuacions físiques, es preveu millorar l'accessibilitat i el confort del mercat i la façana de la plaça de la Gardunya, de manera que s'hi millorin aspectes com la climatització i la gestió de fluxes de persones a l'establiment comercial, dins del procés d'obertura del mercat cap a l'accés natural del barri del Raval i la zona de la plaça de la Gardunya, que a l'exterior del mercat ja s'ha iniciat amb la transformació de la plaça i actuacions al recinte de l'antic Hospital de la Santa Creu. En aquesta primera fase també s'abordarà la reconstrucció de l'illa del peix i les zones adjacents, es reconstruiran i reubicaran els lavabos i es modificarà l'edifici d'oficines.

S'actuarà també per substituir la coberta de fibrociment i instal·lar un sistema de generació i aprofitament fotovoltaic d'energia, dins del pla d'autosuficiència energètica de l'Institut de Mercats Municipals de Barcelona (IMMB).

Es tancaria així el procés iniciat amb la Mesura de Govern de 2017 del pla de futur per al Mercat que preveia la recuperació progressiva d'algunes llicències d'establiments per a la reordenació d'espais, i que ara culmina amb la reforma que reubicarà alguns comerços i permetrà la creació d'un nou passadís central. S'hi preveu una configuració que guanyi més espai lliure, amb establiments que presentin més varietat d'oferta, actualitzant i mantenint el nucli central dedicat al peix i amb un nou passadís central amb l'objectiu d'oxigenar l'actual edifici.

Pel que fa a la reordenació comercial, la Boqueria mantindrà els 1.493'69 metres lineals d'oferta comercial -que el configura com el mercat més gran de la ciutat-, i permet per tant que tots els operadors que actualment hi treballen puguin mantenir-se en el nou mercat.

Aquesta superfície de venda haurà de mantenir equilibrats els percentatges d'oferta de productes tradicionals i de productes elaborats. Amb la nova proposta d'ordenació comercial acordada, es distribueix entre els establiments de manera que el mercat ofereixi un 53'73% de producte tradicional i un 46'27% d'elaborat.

El compromís per a l'equilibri comercial marca com a norma general que el mercat ofereixi un mínim de 50% de producte tradicional i un màxim de 50% de producte elaborat, amb una certa flexibilitat en algunes especialitats bàsiques que poden arribar al 60% sempre que es mantingui l'equilibri general del conjunt.

Es mantenen també tots els sectors d'oferta actuals: peix i marisc; carnisseria; menuts; cansaladeria/xarcuteria; fruita i verdura; aviram, caça i ous; forn de pa; llegums i cereals; pesca salada i conserves; congelats; especialitats/colonials; i menjar i beure.

L'acord també contempla un inventari de productes de presència obligatòria pel que fa al producte tradicional, en cada un dels àmbits, i marca per al producte elaborat que només s'autoritzen els mateixos productes o els elaborats a partir dels productes frescos acordats, presentats a temperatura ambient o en fred, tallats o trossejats, o preparats i llestos per consumir.

Per fer tota aquesta transformació, que és un dels objectius estratègics del Govern municipal per a aquest mandat, caldrà tramitar una modificació de l'Ordenança Municipal de Mercats i elaborar un nou Reglament intern de funcionament del Mercat de la Boqueria, tal com s'ha acordat en aquesta primera fase amb els comerciants i que requerirà d'acord polític per a la seva aprovació.

Els treballs previs per a la reforma ja s'han iniciat durant aquests mesos per poder avançar un cop validat l'acord per l'associació de comerciants. S'han pogut iniciar els estudis històric-arquitectònics i arqueològics, l'avaluació dels elements de fibrociment de la coberta, i les prospeccions topogràfiques de l'àmbit d'obres. A més, s'ha dut a terme la negociació per al trasllat dels negocis a reubicar i l'estudi de pressupostos i concrecions tècniques de les actuacions.

D'aquesta manera, un cop refrendat l'acord de remodelació i reactivació comercial, les obres podrien començar a l'estiu de 2026, quan s'abordarien la reforma de l'illa central del peix, la millora de l'accessibilitat i el confort i la nova distribució dels banys i de l'edifici d'oficines en planta baixa. També a partir de l'any vinent es preveu començar l'aplicació de les actuacions en el nou reglament a nivell comercial.

Aquestes primeres actuacions podrien estar enllestides a finals de 2027, quedant-ne pendents el gruix de les intervencions a nivell constructiu: les que afecten la substitució de la coberta d'amiant, el reforç de l'estructura i la remodelació de la façana amb la plaça de la Gardunya, que es preveu que s'allarguin més enllà del mandat.

La inversió municipal prevista per a tota l'obra, que es fa en paral·lel a la gran transformació de la Rambla, és d'un mínim de 12 milions d'euros.

El Mercat de la Boqueria és un referent internacional, un dels mercats més emblemàtics de Barcelona i el més antic. El primer esment a la seva existència data del segle XIII. Actualment, amb 178 establiments, és el mercat amb més establiments de tota la xarxa de mercats de la ciutat, en té tres vegades més que els mercats de Sant Antoni (54) o Santa Caterina (60).

La Boqueria també és el mercat municipal que rep més visitants: 23.273.738, el 2023, un 370% més que el Mercat de Sant Antoni i un 722% més que el de Santa Caterina.

En el darrers anys, davant l'evolució natural de les iniciatives individuals al mercat, l'Ajuntament ha obert un procés de treball amb l'Associació de Venedors per abordar el futur del Mercat: entre finals de l'any 2015 i principis del 2016, es va fer una anàlisi de l'evolució de l'oferta comercial. En aquest escenari és quan es va plantejar la necessitat d'una regulació específica per a la Boqueria i un treball conjunt per plantejar com abordar el seu futur.

L'Ajuntament ja ha anat fent passes per millorar la convivència en aquest punt de la ciutat. Des del 2017, per exemple, la Boqueria restringeix l'entrada als grups organitzats de visitants de 15 persones o més els divendres i dissabtes entre els mesos d'abril i octubre, i compta amb agents cívics a l'interior del Mercat.

En aquesta línia d'acció, l'Ajuntament ha definit l'espai que conformen el Mercat de la Boqueria i l'adjacent plaça de la Gardunya com un dels 16 Espais de Gran Afluència (EGA) identificats a la ciutat. La idea d'aquesta inclusió és posar en pràctica mesures concretes que ajudin a minimitzar les externalitats negatives que l'activitat turística pot generar en determinats moments, com la incorporació d'agents cívics i la promoció del comerç de proximitat per modificar els usos actuals de la plaça.

En el marc d'aquest pla, ja estan en marxa algunes de les actuacions com les obres de millora dels Jardins del Doctor Fleming i intervencions puntuals a la plaça de la Gardunya; la contractació de quatre nous agents cívics al Mercat i els seus entorns; i es preveuen la reforma i consolidació del porxo dels jardins de Rubió i Lluch i la façana del recinte del carrer de l'Hospital i un pla específic per canviar les dinàmiques de convivència i seguretat a la plaça de la Gardunya. En aquesta línia, la reforma del Mercat també buscarà que hi hagi nous usos a la plaça per contribuir al canvi de dinàmica.

Barcelona és una de les poques ciutats del món amb una xarxa de mercats que dona servei a quasi tots els barris. En total, la ciutat disposa de 39 mercats alimentaris, que proveeixen la ciutadania de productes frescos, de qualitat i de proximitat i ofereixen serveis complementaris d'acord amb les necessitats comercials del segle XXI, com són la compra en línia o el repartiment a domicili.

L'oferta dels mercats de Barcelona esdevé més completa gràcies als quatre mercats no alimentaris que integren l'àmplia xarxa de mercats, on la ciutadania pot trobar des de roba o antiguitats fins a joguines i llibres i que conserven l'esperit singular de la venda a l'aire lliure que els caracteritza.

Els mercats de Barcelona són un agent clau en el desenvolupament econòmic dels districtes, i abasteixen de producte fresc i de qualitat la ciutadania de cada barri. L'Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) impulsa un model de gestió innovador als mercats a través de la renovació i el manteniment d'infraestructures i la modernització de serveis per millorar la competitivitat.