Barcelona avança en l'equitat educativa

Barcelona presenta avui 9 d'octubre els resultats de l'Informe d'Oportunitats Educatives 2024, un estudi elaborat per l'Institut Metròpoli per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona que es realitza cada dos anys des de 2016, i que per tant es presenta per cinquena vegada en un acte públic obert a tota la comunitat educativa. Aquest estudi, es divideix en sis blocs per analitzar sis dimensions de l'educació a la ciutat posant el focus en l'evolució històrica de l'equitat educativa:

En aquest context, l'informe posa de manifest que la implementació de polítiques educatives orientades a l'accés i a l'equitat amplia les oportunitats educatives per a tothom i, alhora, millora els resultats acadèmics per a l'alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. Aquesta és la tendència que es posa de manifest en aquest darrer informe: una millora clara en l'equitat educativa. Aquesta tendència s'evidencia en alguns dels resultats que s'observen en diferents etapes educatives. Per exemple, en la millora dels resultats acadèmics de l'alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica. També és destacable la reducció de la segregació escolar. Per altra banda, es produeix un creixement de la matrícula dels ensenyaments secundaris postobligatoris, sobretot de la Formació Professional (FP), combinada amb la reducció de l'abandonament escolar prematur. L'informe apunta també que en els darrers anys ha augmentat l'accés a l'educació infantil de primer cicle (acompanyat de l'increment de places de la xarxa d'escoles bressol municipal). I finalment i també és remarcable l'augment de la cobertura de les beques municipals per activitats extraescolars, considerant en aquest cas l'àmbit de l'educació més enllà del temps escolar i a llarg de la vida.

L'Informe d'Oportunitats Educatives 2024 ha analitzat per primera vegada l'evolució dels resultats acadèmics de l'alumnat en situació de vulnerabilitat. En un context de davallada general dels resultats acadèmics, en el qual Barcelona presenta uns resultats acadèmics comparativament millors que els del conjunt de Catalunya, es produeix un fet força singular i remarcable que és que l'alumnat en situació de vulnerabilitat resident a Barcelona ha experimentat una millora significativa dels resultats acadèmics en els darrers cursos. Tot i que les proves estandarditzades (Proves de Competències Bàsiques, PCB, i Programme for International Student Assessment, PISA) mostren un empitjorament general a Catalunya i Barcelona en totes les competències (matemàtiques, lingüístiques -català, castellà i anglès-, medi natural, i cientificotècnica), Barcelona obté resultats significativament superiors a la mitjana catalana, especialment a primària. I l'alumnat en situació de vulnerabilitat experimenta un millora força significativa (+ 6 punts de mitjana) en els resultats acadèmics en relació al curs 2020-2021. Es tracta d'un avenç positiu des de la perspectiva de l'equitat educativa.

Un altre dels factors que ha contribuït a millorar l'equitat educativa és l'ampliació de la cobertura teòrica de l'escolarització del grup d'edat 0-3 anys, que ha passat del 18,5% del curs 2013-2014 al 26,3% del curs 2024-2025. Aquesta situació s'explica per la davallada demogràfica (amb la reducció de la població menor de 3 anys) combinada amb l'increment de places de la xarxa d'Escoles Bressol Municipal (EBM) que ha obert una desena d'escoles noves al llarg de l'última dècada (que corresponen a unes 1.000 places noves). En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona manté una política activa pel que fa al creixement de la xarxa pública d'escoles de 0-3 anys. En aquests moments es troben en obres dues noves escoles bressol municipals (Can Carreras i Casernes) i està en marxa una tercera obra d'ampliació d'una de les escoles de la xarxa municipal, l'EBM La Mar. Tot i això, al conjunt de la ciutat, la taxa de demanda atesa de les EBM es va situar el curs 2024-2025 – segons les dades del mes de setembre, al tancament del procés de matriculació- entre el 65 i el 66%. Dit d'una altra manera: més de la meitat de les famílies que demanen plaça a una EBM poden efectivament matricular-s'hi.

L'estudi de l'Institut Metròpoli apunta també que el sector públic escolaritza 7 de cada 10 infants en l'etapa de la petita infància en una bona part dels districtes de la ciutat: Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó i Nou Barris. A Ciutat Vella pràcticament la totalitat de l'escolarització de 0-3 anys es troba en el sector públic, mentre que el sector privat és majoritari en els territoris amb rendes més altes. Per altra banda, les taxes d'escolarització de la petita infància varien notablement segons l'edat: en l'etapa 0-1 és del 13,9%; en 1-2 anys estan escolaritzats el 57,1% dels infants, i per últim, en l'etapa 2-3 anys la taxa d'escolarització augmenta fins el 72,9%.

El bloc temàtic sobre ensenyaments secundaris postobligatoris de l'informe mostra l'augment de l'accés a l'educació secundària postobligatòria, sobretot als cicles formatius de grau mitjà. Aquest fet s'associa a la reducció de l'abandonament escolar prematur (AEP) en relació a les dades de fa una dècada, que es produeix tant a Catalunya (14,8% dels joves de 16 a 24 anys) com a Barcelona (7,7%). Això no obstant, l'estudi constata que persisteix la manca de places, sobretot en els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) públics, amb una ràtio d'oferta respecte a la demanda del 51,5% (una plaça per cada dues sol·licituds). I mostra que la situació és especialment crítica en l'àmbit de Salut i Atenció a les Persones. Això no obstant, aquest curs 2025-2026 s'ha impulsat el reforç de l'oferta formativa dels estudis precisament del camp de la salut i les cures, amb la posada en marxa de l'Institut d'FP Sanitària Sant Pau, i amb l'ampliació de l'oferta d'FP a l'Institut Hospital del Mar FP Sanitària, arran de l'obertura d'una nova seu al carrer Almogàvers que inclou especialitats de l'àmbit sanitari i de l'àmbit de serveis socioculturals i a la comunitat.

En l'àmbit temàtic de l'Educació més enllà del temps escolar i al llarg de la vida, l'estudi aporta dades sobre l'increment de la participació en activitats educatives fora de l'àmbit escolar. En paral·lel, l'Ajuntament de Barcelona ha continuat oferint ajudes econòmiques per a activitats extraescolars, amb 22.278 beques atorgades a la Campanya de Vacances d'Estiu (CVE), 17.534 per extraescolars esportives, i 1.887 a les Tardes Educatives. Aquest suport, destinat sobretot a famílies en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, ha contribuït a recuperar l'accés a activitats extraescolars després de la caiguda provocada per la pandèmia.

Un altre avenç destacat que mostra l'Informe d'Oportunitats Educatives és la reducció de la segregació escolar. L'índex de dissimilitud que la mesura, ha baixat de manera substancial entre els cursos 2020-2021 i 2023-2024: a educació infantil i primària, de 0,49 a 0,39; i a educació secundària, de 0,44 a 0,34. Aquesta reducció està vinculada al Pla de Xoc contra la segregació escolar impulsat pel Consorci d'Educació de Barcelona (2021) i del Decret d'admissions (2021), que han tingut impactes moderats, però significatius per reduir la segregació escolar i per millorar la inclusió social des de la infància, així com el sentit de pertinença al barri i a la ciutat.

En l'àmbit temàtic dels ensenyaments universals (educació infantil de 2n cicle, primària i ESO) afloren dades que mostren altres millores en els processos escolars, com ara la reducció de la repetició escolar i l'increment de la graduació dels Ensenyaments secundaris obligatoris (ESO). Es posa de manifest especialment als centres públics, on la repetició de l'alumnat de 4t d'ESO s'ha reduït en 5,5 punts percentuals (ha passat del 19,6% al 2021-2022 fins al 14,1% al 2023-24). El mateix curs, el 75,3% ha promocionat sense assignatures pendents (per sobre del 71,1% de Catalunya).

Tot i això, l'estudi també apunta que l'alumnat en situació de vulnerabilitat socioeconòmica i de nacionalitat estrangera manté indicadors negatius de repetició i graduació. Per combatre aquests indicadors negatius, des de les administracions s'han activat projectes com les aules d'acollida, la transformació de centres cap a instituts escola, l'impuls a l'Escola Municipals de Segones Oportunitats, o la integració als centres educatius de la figura dels educadors socials, entre altres mesures.

Això no obstant, les millores en la reducció de la repetició escolar i l'augment de la graduació a l'ESO s'han produït en un context difícil, marcat per l'elevada pobresa infantil, la inaccessibilitat a l'habitatge i les conseqüències de la Covid-19: tancament escolar, dificultats d'aprenentatge, malestar emocional i problemes de salut mental.