El batle de Palma, Jaime Martínez Llabrés, va presentar ahir a l'horabaixa en la seu del Parlament Europeu, a Brussel·les, la candidatura a Capital Europea de la Cultura 2031, que va qualificar com "un repte extraordinari i il·lusionant, desafiador i transformador per a la nostra ciutat".
A l'acte va assistir la presidenta del Govern, Margalida Prohens, els eurodiputats Rosa Estaràs i Antonio López-Istúriz; la responsable de la Unitat de Turisme de la Direcció General de Turisme, Mobilitat i Transport de la Comissió Europea, Andreea Staicu, i per part de l'Ajuntament el tinent de batle i regidor de Cultura, Javier Bonet; el coordinador general de Cultura i Turisme, Fernando Gómez de la Cuesta; la directora general de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, Pilar Ribal, i el director general de projectes culturals, Gori Vicens.
En la seva intervenció, Martínez Llabrés va explicar les principals línies de treball sobre les quals s'assenteix el projecte, i que sota el lema Mediterrani in motion té una finalitat molt clara, "l'aposta per una cultura on tothom pugui participar en igualtat de condicions i per l'accessibilitat universal en espais, continguts i activitats".
Tal com ha va assenyalar el primer regidor de Cort, "la cultura a la nostra ciutat, en el més ampli sentit de la paraula, entesa des de la diversitat i l'excel·lència, està experimentant un enorme salt qualitatiu i es configura com un element indispensable per al desenvolupament sostenible, la cohesió social i la projecció internacional de la ciutat i és així com concebem la Capitalitat Europea de la Cultura, com a eina d'inclusió, com a espai de diàleg, com a motor econòmic i com a instrument per a millorar la qualitat de vida de totes les persones".

"Aquest model de ciutat s'assenteix sobre eixos clarament definits, com la sostenibilitat, la innovació, i la cultura com a palanques tractores d'una sèrie de projectes estratègics que ja estan en marxa", va assenyalar.
El batle va destacar el caràcter col·lectiu de la candidatura, d'un projecte "que compta amb tots i cadascun dels ciutadans ja no sols de Palma, sinó de tots els pobles i ciutats de Mallorca i de les Illes Balears", i va explicar el procés participatiu posat en marxa en el qual qualsevol persona, col·lectiu o entitat pot presentar els seus projectes culturals, idees o propostes, sumant-se així al moviment que impulsa Palma cap al 2031.
També va posar en relleu que, a diferència de la resta de candidatures, no s'ha optat per la creació d'una direcció artística única, sinó per la constitució de dues taules professionals independents, una artística i una altra científica, que funcionen amb absoluta autonomia i que són les encarregades de desenvolupar el contingut del programa de la candidatura amb l'objectiu "d'aconseguir un projecte consensuat on totes les sensibilitats es trobin representades".
Finalitzada la seva intervenció es va projectar un vídeo que resumeix la filosofia del projecte i que sota el títol A quien corresponda "proposa una mirada valenta i honesta sobre el que significa realment ser capital cultural. Una peça que apel·la a no optar pel fàcil, sinó pel necessari: una cultura viva, incòmoda, en procés de reinvenció constant", va explicar Martínez Llabrés.
Després de la intervenció del batle, tres integrants de les taules de treball artística i científica van ser els encarregats d'exposar als assistents el treball que s'està duent a terme per a impulsar la candidatura des d'una visió col·lectiva i transversal.
L'arquitecte Antoni Barceló, cofundador de Barceló Balanzó Arquitectes i guanyador del concurs d'idees per a la reforma de la Plaça Major, va centrar la seva intervenció en la capacitat transformadora d'aquesta mena d'iniciatives i com projectes com el de la Plaça Major no sols redefineixen espais físics, sinó que permeten reconfigurar la relació de la ciutadania amb el seu entorn.
Per part seva, Mar Matas, responsable de Apropa Cultura Balears, va aportar una perspectiva centrada en la inclusió i la integració de les persones a través de la cultura i destacant conceptes com el de la sostenibilitat humana com a base del projecte de la candidatura.
Del seu costat, Anna Traveset, professora de recerca en el CSIC, va xerrar sobre la necessitat de cuidar i fomentar espais verds i refugis climàtics per a la Palma del futur, una línia d'acció que l'actual equip de govern té marcada en el seu full de ruta amb projectes com el Bosc Metropolità.
Per part seva, els eurodiputats Rosa Estaràs i Antonio López-Istúriz van ressaltar l'aposta de Palma per situar la cultura com a motor d'identitat, convivència i innovació, reforçant el seu sector cultural i transformant el seu model turístic.
L'acte va comptar també amb la intervenció de Roberta Metsola, presidenta del Parlament Europeu, i la presidenta del Govern, Marga Prohens, va ser l'encarregada de clausurar l'acte, al qual va seguir una sessió de networking en la cúpula del Parlament.
Cal recordar que les ciutats que opten a la capitalitat hauran de presentar el seu projecte a la fi de 2025 perquè sigui valorat per un comitè integrat per 10 experts nomenats per les institucions i organismes de la Unió Europea, que elaborarà un informe que, pel que fa a Espanya, serà valorat pel Ministeri de Cultura.
Serà el Ministeri el que, posteriorment, aprovarà el llistat de ciutats espanyoles que participaran en la fase final de la convocatòria, d'entre les quals designarà a la candidata guanyadora, sempre seguint les recomanacions del comitè d'experts.
La decisió definitiva es comunicarà quatre anys abans de l'inici de l'any de la capitalitat i, per tant, abans que en comenci 2027.