L'Ajuntament de Girona reprendrà les excavacions arqueològiques a la Casa Pastors

L'Ajuntament de Girona ha aprovat la represa dels treballs arqueològics a la Casa Pastors. Aquest és un pas imprescindible per poder dur a terme les obres de rehabilitació que tenen per objectiu convertir l'edifici en la seu del nou Museu d'Art Modern i Contemporani de Catalunya a Girona. Està previst que demà es treguin a licitació les tasques d'excavació amb un cost de 186.411,49 euros (IVA inclòs) i un termini d'execució de quatre mesos, després del vistiplau de la Junta de Govern Local.

Els treballs d'excavació són, per una banda, obligatoris per la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Girona per realitzar les obres de rehabilitació de l'edifici a causa de les característiques de l'indret, molt ric pel que fa a vestigis arqueològics. Per l'altra banda, s'han ampliat els treballs, ja que les excavacions permetran obtenir un estudi històric i arqueològic més aprofundit sobre la història de Girona.

"Ara és el moment d'aprofitar totes les obres de reforma de la Casa Pastors per estudiar a fons tot el que amaga el subsòl. Malgrat que tots aquests treballs tenen com a conseqüència negativa el retard en l'inici de les obres del nou projecte de Casa Pastors, tenen també una part positiva tant o més important que és aprofundir en el coneixement dels orígens de Girona i de l'evolució de la ciutat, una informació que serà molt important perquè les persones historiadores la puguin interpretar. En el Barri Vell són normals els treballs arqueològics, però per la situació de la Casa Pastors, ens trobem en un punt on val la pena que les excavacions siguin encara més minucioses del que és habitual", afirma el tinent d'alcaldia i regidor d'Urbanisme i Activitats de l'Ajuntament de Girona, Lluís Martí.

"Les hipòtesis i els antecedents semblen indicar que en aquest espai és molt possible que apareguin vestigis de rellevància que aportaran noves dades i testimonis al coneixement de la història de la ciutat. A més, tota aquesta informació aportarà valor afegit al nou equipament museístic que s'ha de construir a la Casa Pastors. En el futur, les troballes es podrien incloure en el discurs del futur museu o bé, en el cas de troballa d'objectes, integrar-se al Museu d'Història de Girona", afirma el vicealcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats.

Els treballs consistiran, per una banda, en la realització de prospeccions arqueològiques per georadar. Es tracta de generar visualitzacions del subsòl a diferents profunditats que indiquin la possible localització de restes arqueològiques. Aquesta tècnica es durà a terme en un àmbit d'actuació de 549,51 m2 de la planta baixa.

Per l'altra banda, s'excavarà en tots aquells espais que el projecte de rehabilitació de la Casa Pastors preveu rebaixar el nivell del terra, és a dir, en un total de 140,03 m2 (a la torre oest, a l'ala nord i a l'ala est). Simultàniament, es duran a terme 6 cales dintre del rectangle delimitat pel recinte emmurallat, per la façana de la Casa Pastors, per les cases veïnes i pel cos principal de l'edifici actual.

L'objectiu és localitzar i identificar estructures medievals (com ara l'església de Santa Maria de les Puelles) o romanes (com restes del fòrum de la ciutat romana) que es recullen en les hipòtesis de treballs previs que han elaborat arqueòlegs i historiadors. Gràcies a les cales es podrà documentar les restes arqueològiques i protegir-les davant les obres de rehabilitació de l'equipament. En cas que fos necessari, s'haurà d'adaptar el projecte en funció de les restes posades al descobert.

A banda de les excavacions arqueològiques, el contracte també inclou els treballs auxiliars que aquest tipus d'intervenció requereix. Aquests consisteixen en la retirada del paviment actual i la creació de cales i l'obertura de rases per retirar la runa i així facilitar la investigació arqueològica del subsòl. Durant l'execució dels treballs s'ocuparà una part de la plaça de la Catedral per tal de poder transportar la runa amb camió fins a la planta de tractament de residus de la construcció. Finalment, el contracte inclou la realització d'un programa de divulgació de les excavacions i dels seus resultats.

Els treballs d'excavació a la Casa Pastors van començar el desembre del 2019, però poc després es van haver d'aturar per la necessitat d'enderrocar els murs del pati oest per seguretat. La continuïtat de les excavacions posava en risc l'estabilitat dels murs, ja que en comprometia els fonaments. L'enderroc d'aquests elements es va dur a terme el 2021. Ara, un cop realitzats aquests treballs, es reprendran les excavacions arqueològiques; un pas imprescindible per tirar endavant el projecte d'adequació de la Casa Pastors de l'arquitecte Jordi Bosch Genover aprovat el juliol del 2018, després que la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Girona així ho considerés.

La Casa Pastors està situada al costat nord-oest del perímetre de l'antiga Gerunda i al costat del portal de Sobreportes, una de les antigues entrades a la ciutat. L'edifici integra restes de muralles romanes i medievals, del castell dels Montcada i Sobreportes. Va ser seminari (s. XVI i XVII), casa de la família aristocràtica Pastors (s. XIX) i seu del comandament de la defensa de Girona durant la Guerra del Francès (s. XIX). A principis del segle XX, va ser adquirida per Cristòfol Grober i permutada amb l'Ajuntament de Girona a canvi d'uns terrenys per construir una fàbrica. Entre el 1973 i el 2013 va ser l'Audiència Provincial.

La part fortificada de la Casa Pastors forma part del BCIN 4388 MH. L'edifici està registrat a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC 21284) i es troba a l'interior del BCIN 120-CH, que correspon al nucli antic de Girona.