Un estudi analitza el parc residencial de les comarques gironines per promoure-hi solucions de rehabilitació energètica

La Diputació de Girona i l'Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona (ObRE) han presentat aquest dimecres a la tarda l'estudi "Identificació de les tipologies edificatòries i de les solucions energètiques dels habitatges de les comarques gironines" a la Casa de Cultura de Girona.

Es tracta d'un treball desenvolupat per la cooperativa Cíclica que té el propòsit d'oferir una visió de l'estat energètic d'una part molt representativa del parc edificat de la demarcació i, alhora, fomentar intervencions que afavoreixin la reducció de les emissions de CO2 i el confort de les llars.

L'estudi pretén ser una eina pràctica, tant per a la ciutadania en general com per al professional, perquè puguin entendre el comportament energètic de l'habitatge i conèixer quines solucions s'hi poden aplicar per millorar-lo i quin cost estimat tindrien.

"El servei d'Habitatge de la Diputació destina anualment 650.000 euros a la rehabilitació. Això es tradueix en una millora del confort a l'interior dels habitatges i una despesa energètica inferior. Gràcies a aquest projecte, tenim ara més informació sobre el comportament energètic d'aquests edificis i podrem valorar amb més exactitud les actuacions de millora a desenvolupar-hi per caminar junts cap a la transició energètica", ha destacat el diputat d'Habitatge, Quim Ayats.

El president de l'Observatori de la Rehabilitació i Renovació Urbana de les Comarques de Girona, Marc Riera, ha apuntat "la importància de dur a terme actuacions de rehabilitació al nostre parc d'habitatges que vagin més enllà d'intervencions purament cosmètiques i que impliquin millores energètiques. No és casualitat que tots els ajuts i subvencions que ens arriben darrerament comportin la millora del comportament energètic dels nostres edificis. La lluita contra el canvi climàtic passa per la reducció del consum i les emissions de les nostres llars".

La diagnosi del parc residencial s'ha focalitzat en els dos tipus d'edificacions més representatius actualment a les comarques gironines. Per una part, les edificacions històriques anteriors a 1940, com són la masia tradicional i les cases rurals; i per l'altra, blocs de pisos plurifamiliars d'entre el 1961 i el 1980.

En cada cas, s'han seleccionat municipis de diferent mida (grans, petits i mitjans) i ubicació (interior, muntanya i costa) amb presència representativa d'aquests habitatges. Pel que fa a les masies tradicionals, se n'han estudiat 623 entre Llagostera, Olot, Sant Feliu de Buixalleu, Blanes i Figueres. I en el cas dels immobles plurifamiliars, 5.066 entre Palafrugell, l'Escala, Girona, Ripoll i Arbúcies.

A partir d'aquí, s'ha plantejat el sistema constructiu d'aquests dos tipus d'edificis i se n'ha analitzat el comportament energètic mitjançant un quadre amb diferents indicadors (demanda de calefacció, qualificació energètica de demanda de calefacció, el consum primari total i la qualificació del consum global). Partint d'aquestes dades, s'han identificat les possibles actuacions de millora encaminades a accelerar el procés de descarbonització, i també s'ha valorat en termes econòmics el cost que tindria la implantació d'aquestes millores a casa nostra.

Les actuacions de rehabilitació proposades van més enllà d'intervencions superficials, ja que comporten accions de millora del comportament energètic de l'edifici que al final reverteixen positivament en la qualitat de vida de les persones i en el medi ambient. Per exemple, es proposa la incorporació d'aïllament tèrmic a la pell de l'edifici, el canvi de tancaments o la instal·lació de sistemes energètics més eficients, i s'acompanya de la descripció de la millora en termes de comportament energètic i el cost econòmic que puguin tenir.

En aquest sentit, es calcula que en el cas dels blocs de pisos, el 90 % de les intervencions tindrien un cost inferior a 15.000 euros, mentre que en els casos de les masies tradicionals seria molt més elevat. Majoritàriament, un 70 %, superior als 25.000 euros. Totes les mesures poden rebre finançament dels fons Next Generation de la Unió Europea.

Aquestes actuacions de rehabilitació energètica als habitatges, conclou l'informe, tindrien unes conseqüències molt importants quant a reducció de tots els indicadors i el cost de la despesa energètica en els habitatges de les comarques gironines.

La voluntat és traslladar l'estudi "Identificació de les tipologies edificatòries i de les solucions energètiques dels habitatges de les comarques gironines" als ajuntaments de la demarcació per contribuir al foment de les polítiques de rehabilitació energètica (modificació de la normativa urbanística o incentius fiscals per incentivar les actuacions) i donar-hi recursos amb què es puguin articular.