Barcelona serà la primera capital europea del comerç local

Barcelona serà la primera capital europea del comerç local per a aquest 2026. Així ho ha sentenciat el jurat dels primers premis de la Comissió Europea a les capitals europees del comerç local i de proximitat, European Capitals of Small Retail Awards, en una cerimònia celebrada avui a Brussel·les (Bèlgica).

L'elecció de Barcelona com a primera seu europea del comerç local i per esdevenir mirall de bones pràctiques en el comerç local per a les ciutats europees ha estat forjada sobre una candidatura unitària entre administracions i entitats dels comerç de la ciutat, que s'ha basat en els punts forts i bones pràctiques en quatre criteris d'avaluació: sostenibilitat del comerç; suport a l'emprenedoria i vinculació amb la comunitat; digitalització, i atractiu de la ciutat i vitalitat. Durant tot el dia d'avui, una delegació de Barcelona ha estat l'encarregada de la presentació i defensa dels projectes, encapçalada per la tinenta d'alcaldia Raquel Gil, juntament amb la comissionada Nadia Quevedo i els representants de les entitats Fundació Barcelona Comerç (Pròsper Puig i Reyes de la Corte), Barcelona Oberta (Gabriel Jené), Comertia (Ignasi Pietx) i el Consell de Gremis de Catalunya (Joan Guillen).

La tinenta d'alcaldia Raquel Gil ha dit que el premi és "un reconeixement a una candidatura sòlida, molt treballada amb els comerciants i que alhora reconeix el model de ciutat de Barcelona, on el comerç és espina dorsal de la ciutat i una eina fonamental perquè genera activitat econòmica, ajuda a construir barris i on els i les comerciants, en tant que veïns i veïnes són també una part imprescindible". Gil ha explicat que "creiem que podem posar en valor aquest model i les bones pràctiques i experiències que són replicables en altres ciutats europees però també volem aprendre de la resta de ciutats com tenir millors solucions per a alguns dels reptes que també afronta el món del comerç". La tinenta d'alcaldia ha assenyalat que s'està acabant de dissenyar el programa d'activitats, del qual avui s'han esbossat més de 100 activitats, com fires comercials, mercats, workshops, estudis, trobades i intercanvis amb altres ciutats europees, i ha fet valdre que Barcelona "no és una ciutat amb un sol centre comercial sinó amb 21 eixos comercials i més de 60.000 baixos comercials on hi ha algun tipus d'activitat econòmica, i la capitalitat pot ser una bona oportunitat per explicar el nostre model i crear una campanya que ajudi a situar el valor del comerç per generar nous clients entre la gent més jove i que els i les comerciants d ela ciutat són més que activitat econòmica, són part de qui som com a ciutat i per tant hem de ser-hi ajudant perquè tots hi guanyem".

Per la seva part, el president de la Fundació Barcelona Comerç, Pròsper Puig ha destacat com va nèixer la iniciativa, "d'una idea en plena pandemia hem aconseguit una cosa inaudita que és que el Parlament europeu creï una capitalitat que no existia i a mes a mes que la primera sigui per a Barcelona. Era un objectiu dificil pero hem persistit i estem immensament feliços per la ciutat de Barcelona i pel nostre tipus de comerç on el nostre vei és el nostre client", ha reblat Puig.

També el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha valorat molt positivament el premi com a reconeixement "a l'esforç i el treball de tots aquests anys perquè la Comissió Europea posi el comerç local al centre de les polítiques, refermar el comerç que forma part del territori, que forma xarxa i es molt capil·lar i que fa que hi hagi molta gent dedicada al sector i que la riquesa sigui molt distribuïda, amb creativitat i molta capacitat per fer-ho, vertebrar a tota la ciutat i a tots els barris i contribuir al benestar social".

Barcelona arribava com una de les tres finalistes al reconeixement en la categoria "Visionary", de ciutats de més de 250.000 habitants, competint amb Utrech (Països Baixos) i Saragossa (Espanya).

En la concurrència, Barcelona ha destacat com un dels principals punts forts la seva estratègia integral per enfortir un model propi de comerç de proximitat sostenible, innovador i resilient, reconeixent-lo com un motor essencial del desenvolupament econòmic, social i urbà de la ciutat.

El jurat ha reconegut una candidatura que destaca principalment per la fortalesa d'un sector comercial present a tots els barris de la ciutat, dinàmic i amb capacitat per combinar la tradició i la innovació, amb propòsit de construcció econòmica de la ciutat i aportant a la cohesió social i la configuració urbana de Barcelona. La candidatura també ha posat en valor la posició global de la ciutat i la possibilitat d'aprofitar com a plataformes de projecció internacional esdeveniments que hi tenen lloc aquest 2026 com le Grand Départ del Tour de France o el Mobile World Congress, entre altres.

La Capitalitat europea del comerç local compta amb un pressupost de prop de tres milions d'euros de la Comissió Europea per desenvolupar i finançar els actes i activitats organitzades al voltant de la iniciativa per part de les entitats comercials, el Consistori i tot el sector. De manera més àmplia, la candidatura de Barcelona a capital europea del Comerç de proximitat compta amb el suport de Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Foment Comerç, el Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme de Catalunya, PIMEC i PIMEC Comerç, Comertia, la Federació de Mercats Municipals de Barcelona (FEMM); Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya; l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i els grups municipals de Junts, BComú, ERC i PP.

De fet, la iniciativa de la capitalitat europea del comerç de proximitat és una iniciativa impulsada per Barcelona Comerç i Vitrines d'Europa, aprovada pel Parlament Europeu el 2023, i que es va obrir el passat mes de juliol de 2025 a la participació de totes les ciutats de la Comissió Europea. Barcelona va confirmar la seva candidatura al mes d'octubre, en un acte unitari presidit per l'alcalde Jaume Collboni i la tinenta d'alcaldia Raquel Gil juntament amb representants de tot el sector del comerç.