La Diputació de Girona comença els treballs de control de l'espècie invasora Gazania rigens al Parc Natural del Cap de Creus

La Diputació de Girona, a través del Servei de Medi Ambient, ha posat en marxa treballs experimentals de control de l'espècie exòtica amb caràcter invasor Gazania rigens al Parc Natural del Cap de Creus. L'actuació, inclosa en el projecte LIFE medCLIFFS i cofinançada pel Programa LIFE de la Unió Europea, té com a objectiu obtenir protocols de gestió d'aquesta espècie tan problemàtica per a la biodiversitat i el paisatge genuí del nord-est de la demarcació.

Originària de Sud-àfrica i Moçambic i d'un color groc brillant, la Gazania rigens ocupa grans superfícies dels espais del Parc Natural i de les zones adjacents. La facilitat que té per adaptar-se a qualsevol superfície, fins i tot en terrenys secs i amb poca aigua, la converteixen en una amenaça per a la flora autòctona. Genera greus problemes per a les espècies de flora més amenaçades i també per a les espècies de fauna associades als hàbitats naturals.

Les espècies exòtiques invasores són la segona causa de pèrdua de diversitat del planeta, només superada pels efectes devastadors de la destrucció directa dels hàbitats naturals. Per aquest motiu, en els darrers anys s'han aprovat diverses normatives que regulen la possessió i gestió d'aquesta flora i que deriven en obligacions que han de complir tant les administracions públiques com les empreses i els particulars.

En aquesta línia, el LIFE medCLIFFS ha nascut amb el propòsit de protegir les comunitats florístiques autòctones dels penya-segats litorals, mitjançant la gestió i l'eliminació de les espècies de flora exòtica invasora més problemàtiques en aquest hàbitat d'interès comunitari. La flora exòtica invasora té efectes perjudicials per als ecosistemes, per a altres espècies vegetals autòctones i per a l'economia o la salut de les persones. Aquest projecte preveu la gestió de tres grups d'espècies invasores: Gazania rigens, Carpobrotus sp. i Opuntia sp.

Els treballs aniran a càrrec de l'Associació Galanthus, una entitat dedicada a l'estudi i a la divulgació del medi ambient constituïda oficialment a Girona el 1999. Té una àmplia experiència en la gestió de la flora exòtica invasora, assaig de metodologies de gestió i redacció de protocols.

Actuarà en una superfície aproximada d'1,4 hectàrees dins el terme municipal de Cadaqués, si bé fora de la trama urbana, en espais on la freqüentació de persones és molt baixa. Durant les actuacions, les zones de treball se senyalitzaran adequadament per evitar que s'hi pugui accedir.

Les intervencions, que tindran un cost de 10.000 euros, consistiran en assajos químics adreçats a aquelles espècies que envaeixen espais sense flora amenaçada i amb pocs valors naturals. Es tracta d'actuacions orientades a obtenir un protocol químic mitjançant l'ús de la matèria activa en dosis molt baixes i prèviament testades en casos similars.

Aquest tipus d'aplicacions està restringit a casos molt concrets, en què la metodologia manual resulti ineficaç, sigui massa costosa i en què es garanteixi la no afectació de flora i fauna d'interès de conservació. Sigui com sigui, la voluntat és que, de mica en mica, se substitueixin per noves tècniques alternatives.

Més endavant, el Parc Natural del Cap de Creus actuarà en 15 hectàrees més. Ho farà amb treballs de retirada manual, que són innocus per a l'ecosistema si es té cura de no trepitjar en excés el terreny. En tot cas, són actuacions que requeriran més accions en anys posteriors.

En relació amb aquest tema, la Casa de Cultura de la Diputació de Girona acollirà avui divendres, a les 18 hores, a l'aula B, una conferència titulada "Quins problemes ocasionen les plantes invasores i què podem fer per evitar-los", a càrrec de Carlos Gómez, del CSIC-Institut Botànic de Barcelona, i Neus Ibáñez, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

El LIFE medCLIFFS, cofinançat pel Programa LIFE de la Unió Europea, és un projecte de conservació de la natura que compta amb un pressupost total d'1.408.273 euros i que es desenvoluparà fins al setembre del 2026. El projecte està encapçalat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a través de l'Institut Botànic de Barcelona, i compta amb cinc socis: la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Federació de Viveristes de Catalunya i l'Associació Flora Catalana.