L'aprenentatge de música i la salut mental poden millorar amb exercicis d'improvisació creativa en tocar instruments, segons un estudi de la UPF

La música provoca sobre nosaltres múltiples emocions, no tan sols en escoltar-la, sinó també quan donem ales a la nostra creativitat i nosaltres mateixos generem una melodia en tocar un instrument. Professionals de la pedagogia musical ja estan aprofitant aquesta capacitat, per millorar les metodologies docents a l'aula perquè, si els alumnes senten emocions positives en tocar, retenen més allò que han après. També s'estan aprofitant les emocions positives que se senten en tocar un instrument en l'àmbit de la musicoteràpia, per tractar la depressió, l'ansietat o altres problemes de salut mental.

Si fins ara el potencial positiu de la música en aquests camps l'havien constatat pedagogs i terapeutes, ara compta també amb l'aval científic d'un estudi liderat per Rafael Ramírez-Meléndez, investigador del Music Technology Group (MTG) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF. Es tracta del primer estudi científic del món sobre l'estat emocional dels músics quan exerciten la seva creativitat en improvisar tocant un instrument, que s'ha exposat recentment a l'article "The Creative Drummer: An EEG-Based Pilot Study on the Correlates of Emotions and Creative Drum Playing", publicat per la revista Brain Sciences el passat 2 de gener.

Rafael Ramírez, investigador del Music Tecnhology Group (MTG) del DTIC-UPF: "com més lliure és el procés creatiu, major és l'efecte positiu que té sobre les emocions de les persones que toquen un instrument"

Rafael Ramírez (MTG) resumeix així la principal conclusió de l'estudi: "com més lliure és el procés creatiu, major és l'efecte positiu que té sobre les emocions de les persones que toquen un instrument". Els seus resultats avalen les estratègies de pedagogia musical i de musicoteràpia basades en la improvisació en tocar un instrument -i més encara si estimulen la concentració de les persones que realitzen els exercicis- i poden donar lloc a la innovació metodològica en aquests camps.

L'estudi és fruit de la col·laboració entre l'investigador del MTG i el músic professional i docent, Xavier Reija, graduat en el Berklee College of Music de Boston. Durant més de sis anys, Reija havia estat explorant i treballant el potencial de la música tant amb els seus alumnes a classe com amb persones amb problemes de salut mental en tallers de musicoteràpia, però tenia la inquietud de trobar una explicació científica al que succeïa en aquestes sessions. Això és el que el va portar a contactar amb el Music Technology Group (MTG): grup de recerca del DTIC de la UPF especialitzat en les relacions entre música i tecnologia, que explora, entre altres qüestions, com les TIC poden donar suport a l'educació musical o poden tenir beneficis per a salut o el benestar.

Aquests contactes van propiciar el desenvolupament d'un estudi amb una mostra de 10 bateries, entre ells el mateix Xavier Reija, que va ser el primer a fer els tres exercicis contemplats per la recerca, un basat en l'execució de ritmes mecànics i dos d'improvisació. En un d'ells, els músics simplement improvisaven els ritmes que anaven tocant amb la bateria. En l'altre, els músics anaven reproduint mentalment el que tocaven (internament) per acompanyar els ritmes que improvisaven amb la bateria. Això els ajudava a focalitzar més la seva atenció en l'activitat que estaven realitzant. Durant els tres exercicis, es van analitzar els estats emocionals del seu cervell a través d'electroencefalograma (EEG), per després comparar els resultats de cada prova.

Xavier Reija, músic professional, docent i col·laborador de l'estudi: "L'ensenyament de música basada en patrons aporta coneixements als alumnes, però és més restrictiva, li ensenyes a l'alumne el que està bé i el que està malament. Però cal anar una mica més enllà, millorar l'aprenentatge provocant emocions positives en els alumnes"

Els resultats van demostrar que els estats emocionals del cervell eren més positius com major era el nivell d'improvisació i de concentració en l'activitat realitzada, al marge d'altres estímuls externs. D'aquesta manera, Reija explica que va veure ratificats científicament els beneficis de la improvisació creativa i de la concentració que ja havia percebut a les aules: "L'ensenyament de música basada en patrons aporta coneixements als alumnes, però és més restrictiva, li ensenyes a l'alumne el que està bé i el que està malament. Però cal anar una mica més enllà, provocant emocions positives en els alumnes".

Concretament, durant les proves realitzades, es mesuraven dues variables emocionals a partir de l'activitat cerebral detectada mitjançant encefalografia: la valència i l'excitació. La valència és una variable que mesura el nivell de positivitat o de negativitat d'un estat emocional. Essencialment, es fa comparant els nivells d'activitat detectats en els dos hemisferis del cervell, ja que el dret sol ser associat a emocions negatives com la tristesa a o la ràbia. Per tant, una major nivell d'activitat en l'hemisferi dret indica una valència més negativa. L'altra variable, l'excitació, mesura els nivells d'activació d'un estat emocional, independentment de si l'estat emocional (valència) és positiu o negatiu. Per a mesurar aquesta variable, l'estudi es basa en els nivells d'ones d'activació cerebral Alpha, que estan relacionades amb estats de relaxació o inactivitat. Un major nivell d'ones Alpha indica valors de relaxació més alts i a la inversa.

Quant a la valència, els resultats de l'estudi mostren que els nivells més positius es donen en l'exercici d'improvisació en què els bateries anaven reproduint mentalment el que tocaven per acompanyar els ritmes de la bateria, la qual cosa els permetia concentrar-se millor en l'activitat. Els segons valors més positius de valència són els de la improvisació (sense la reproducció interna del ritmes), mentre que, en darrer lloc, es troben els resultats d'aquesta variable per a l'exercici més mecanitzat. Quant als valors d'excitació, l'estudi no ha detectat diferències significatives entre les tres proves.

Quant a les diferències d'aquest estudi respecte a recerques anteriors en aquest camp, Ramírez exposa: "Les recerques anteriors s'havien centrat en examinar l'impacte que músiques associades amb unes certes emocions (per exemple músiques melancòliques, tristes, alegres…) tenien en les freqüències neuronals. Però no examinaven directament l'impacte de la improvisació musical en les emocions de l'intèrpret". En definitiva, aquest és el primer estudi que es focalitza en l'estat emocional de la persona que toca l'instrument durant la improvisació, no en les emocions inherents a cada melodia.