Un de cada quatre espanyols destina la major part dels ingressos a l'habitatge

El 40 % dels arrendataris espanyols destina més del 30 % dels ingressos a l'habitatge, de manera que superen el llindar que marca que una llar té una sobrecàrrega excessiva en aquest concepte. Així ho revela un informe elaborat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza la crisi creixent de l'habitatge a Espanya i a nou països europeus més. L'estudi destaca que l'augment dels preus de l'habitatge i la seva mala qualitat estan agreujant les desigualtats estructurals arreu del país i alerta sobre l'envelliment progressiu del parc immobiliari a les zones rurals.

L'informe nacional sobre desigualtats d'habitatge a Espanya elaborat per l'ICTA-UAB assenyala que el percentatge d'ingressos destinat a l'habitatge arriba al 37 % en el cas dels arrendataris del mercat lliure. Com a conseqüència, la pobresa energètica afecta fins al 28 % de les llars espanyoles, una de les taxes més altes de la Unió Europea.

L'informe, que forma part del projecte europeu ReHousIn de l'ICTA-UAB, examina les condicions de l'habitatge i proporciona una anàlisi exhaustiva de com han evolucionat l'assequibilitat, la qualitat de l'habitatge i les desigualtats regionals a Espanya durant els darrers trenta anys. Segons les conclusions, l'amuntegament i les males condicions de l'habitatge, com ara la humitat, la contaminació acústica i la manca de llum natural, els experimenten de manera desproporcionada immigrants, famílies d'ingressos baixos i arrendataris urbans.

Així mateix, l'augment dels lloguers turístics de curta estada està desplaçant els llogaters de llarga durada. Fins al 40 % dels anuncis de lloguer a Barcelona són de temporada: contractes d'entre un i onze mesos que no ofereixen el control dels lloguers de llarga estada ni les proteccions als llogaters de la Llei d'habitatge espanyola. A això s'hi sumen milers de propietats amb llicències de lloguers turístics de curta estada, és a dir, de menys d'un mes. La inversió estrangera, els lloguers a curt termini i de temporada i la gentrificació impulsada pel turisme han disparat els preus de lloguer a centres urbans com Madrid, Barcelona, ​​Palma i Màlaga.

"Aquestes xifres reflecteixen les lluites diàries de les famílies, els joves i la gent gran que són empesos als marges del mercat de l'habitatge", diu el Dr. Austin Matheney, investigador de l'ICTA-UAB i autor principal de l'informe, i conclou que "l'habitatge hauria de ser un dret, no una càrrega".

L'augment de les taxes d'interès i la inflació han tornat a augmentar els riscos de deute relacionats amb l'habitatge, especialment en el cas de les persones que tenen hipoteques de tipus variable. L'any 2024 els impagaments d'hipoteques van assolir el 3,4 %, un creixement preocupant després d'anys d'una estabilitat relativa.

La desigualtat d'habitatges a Espanya no està distribuïda de manera uniforme. Els grups més afectats són els següents:

L'escassetat d'habitatges de lloguer públic és un altre dels problemes detectats. "Només l'1,5-2 % del total d'habitatges són de lloguer públic, i lleis com la d'habitatges de protecció oficial (HPO) van permetre vendre els habitatges subsidiats al mercat privat després de 10 o 30 anys, fet que va afectar l'assequibilitat a llarg termini", indica el Dr. Austin Matheney.

Tot i que el problema sembla centrar-se en les ciutats, les zones rurals també s'enfronten a múltiples desafiaments. L'envelliment del parc d'habitatges, la manca d'infraestructura i el declivi demogràfic dificulten la vida rural, especialment per a la gent gran. En aquestes àrees, la ineficiència energètica és una preocupació important, ja que augmenta el cost dels serveis públics i contribueix a la creixent taxa de pobresa energètica a Espanya.

Les desigualtats ambientals també afecten els més vulnerables. En edificis antics amb aïllament dolent, les famílies s'enfronten a hiverns freds, humitat i altes factures d'electricitat. Gairebé una de cada cinc llars espanyoles no pot mantenir càlid l'habitatge.

Els autors argumenten que resoldre la crisi de l'habitatge a Espanya requerirà reformes coordinades i en diversos aspectes. Les principals recomanacions inclouen ampliar el lloguer públic d'habitatges, especialment als centres urbans, i reformar els incentius fiscals per descoratjar l'especulació, alhora que es promouen els lloguers a llarg termini. A més, cal reformar els habitatges antics per millorar-ne l'eficiència energètica, amb el suport d'assistència tècnica i financera. També és urgent regular els lloguers a curt termini, particularment en àrees d'alta demanda, i proporcionar subsidis específics per a les llars vulnerables. Finalment, és fonamental desenvolupar estratègies regionals que tractin les disparitats entre les zones urbanes i rurals.

L'actual Pla Nacional Integral d'Energia i Clima 2021-2030 d'Espanya ofereix un punt de partida, amb l'objectiu de millorar l'eficiència energètica d'1,5 milions d'habitatges de cara a 2030. Tot i això, la implementació s'ha d'accelerar i s'ha de tornar més accessible per als casos que més ho necessiten, assenyala l'informe.

Aquesta publicació, titulada "Contextualized analysis of the housing situation – Papers on (sub)national trends" també explora les pressions compartides i les dinàmiques específiques de diversos països. A Àustria la sòlida tradició d'habitatge públic continua sent clau per a l'assequibilitat. A Hongria l'alt nivell de propietat privada i l'escassa intervenció pública estan generant desigualtats creixents. A França les divisions socioespacials històriques es reflecteixen en la concentració de l'habitatge social a certs barris urbans. A Itàlia les pressions del turisme i les polítiques de conservació del patrimoni afecten greument els mercats locals d'habitatge. A Noruega, malgrat el sòlid estat del benestar, les àrees urbanes també s'enfronten a creixents dificultats per accedir a l'habitatge. A Polònia hi ha forts contrastos entre els pobles en declivi i les ciutats revitalitzades, com Varsòvia. A Suïssa la planificació urbana i l'alt nombre d'inquilins influeixen considerablement en l'accés a l'habitatge. Finalment, al Regne Unit la manca d'habitatge social i els desallotjaments derivats de la reurbanització estan exacerbant els problemes d'accés a habitatges assequibles.