Per tal de donar visibilitat a la sordceguesa i amb l’objectiu d’oferir una experiència única al col·lectiu, l’ONCE Catalunya ha celebrat el Dia Internacional de les Persones sordcegues aquest dilluns 27 de juny. I ho ha fet, després de 2 anys amb restriccions, amb una visita guiada a la presó Model, un acte institucional amb el testimoni de dues persones sordcegues i la presentació del sistema Dactyls.
Pel matí, un grup de 40 afiliats a l’ONCE amb sordceguesa, juntament amb els seus guies intèrprets i mediadors, han realitzat una visita guiada a La Model, tota una institució que ha acompanyat la història contemporània de Barcelona. Una presó que els ha fet recordar el confinament que vam haver de viure a causa del Coronavirus. Una presó on les persones vivien incomunicades del món exterior, com a vegades es poden sentir les persones sordcegues quan l’accés a la informació no és senzill. Un espai amb molta història que han pogut recórrer i del qual han pogut visitar zones com els patis, les galeries amb les cel·les i els locutoris.
Després, a la seu de l’ONCE Catalunya, s’ha fet un acte institucional que ha comptat amb la participació d’Anna Figueras, secretària d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya; Teresa Milanés, secretària general de FESOCA (Federació de Persones Sordes de Catalunya); David Prujà, coordinador tècnic d’ACAPPS (Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordesa); Imane Lachiri, presidenta d’ASOCIDECAT (Associació de Sordcecs de Catalunya); Enric Botí, delegat territorial d’ONCE Catalunya; i David Bernardo, president del Consell Territorial d’ONCE Catalunya.
Sota el lema ‘Posa’t a la meva pell’, l’objectiu és donar a conèixer a la societat la situació de les persones amb sordceguesa. S’ha comptat amb el testimoni de dues persones sordcegues: Teo Marco i Damiana Minguillán que han explicat com van viure els mesos de confinament, amb els seus aspectes negatius i positius, com han tornat a fer les activitats que feien abans i sobre tot, com encaren el seu futur.
També s’ha presentat el sistema Dactyls, tota una fita per a les persones amb sordceguesa, una forma de comunicació nova que estalvia temps i en facilita l'accés al coneixement i les relacions amb l'entorn. Un nou sistema de comunicació, una mena de “nou llenguatge”, creat pels experts en sordceguesa, que té el suport a través d'una App on, de forma àgil i senzilla, s'accedeix als diferents signes d’aquest sistema. El Dactyls ha estat dissenyat per resoldre una de les dificultats més grans a què s'enfronten les persones amb sordceguesa: la comunicació.
Va ser una persona amb sordceguesa, Daniel Ávarez, qui va idear Dactyls, un model de comunicació mixt, que ara ha estat perfeccionat i completat i que combina elements de la llengua oral i la llengua de signes. Per això, el seu nom prové de la unió de les primeres lletres de la paraula Dactilològic (Dact) juntament (i) amb l'acrònim de la Llengua de Signes (ls): Dactyls.
Dia Internacional de les Persones Sordcegues
El 27 de juny és considerat el Dia internacional de les persones sordcegues per a recordar el naixement de Helen Keller, la primera persona sordcega que va lluitar pels drets de les persones que tenien aquesta discapacitat. Helen Keller va néixer el 27 de juny de 1880, a Alabama. Quan tenia 19 mesos va tenir unes febres que li van privar dels sentits de l'oïda i la vista. La seva incapacitat per a comunicar-se va generar greus problemes de conducta i de relació amb els altres.
Malgrat la seva discapacitat, molts anys després Helen Keller va arribar a donar conferències sobre la seva vida, es va graduar amb honors a la Universitat de Radcliffe i fins i tot va escriure llibres sobre les seves experiències personals. Tot això va ser possible gràcies a la gran ajuda i influència de la seva institutriu, Anne Sullivan, qui li va ensenyar a llegir i comunicar-se amb els altres, a més de portar una vida més autònoma.
Sobre la sordceguesa
La sordceguesa és una discapacitat que sorgeix com a conseqüència de la combinació en una mateixa persona d’una discapacitat visual i auditiva. Afecta 15 de cada 100.000 habitants, per la qual cosa a Catalunya, mancant un cens definitiu, inclou unes 500 persones. Es tracta d'un grup molt heterogeni: algunes persones sordcegues no senten ni veuen res, mentre que d'altres poden tenir alguna resta de visió i/o audició. A més, és important conèixer que hi ha persones que neixen amb sordceguesa (sordceguesa congènita) i altres que l'adquireixen al llarg de la vida (sordceguesa adquirida).
La dificultat de comunicació caracteritza el conjunt de les persones amb sordceguesa. Quan una persona neix o es queda sordcega el més urgent és intervenir perquè pugui desenvolupar un sistema de comunicació, aprengui un de nou o adapti el propi a la seva nova situació. Hi ha dues figures clau que permeten l'enllaç de les persones sordcegues amb l'entorn: el mediador i el guia intèrpret. L'ONCE compta actualment amb diverses àrees específiques de suport a aquestes persones: la Unitat Tècnica de Sordceguesa (UTS), una xarxa d'especialistes a totes les comunitats autònomes i la Fundació ONCE per a l'Atenció a Persones amb Sordceguesa (FOAPS), amb gairebé un centenar de mediadors repartits per tota la geografia donant suport a les necessitats d'aquestes persones.
Bastó vermell-blanc, símbol de les persones amb sordceguesa
L'ús del bastó vermell-blanc a Catalunya respon a les recomanacions dels òrgans internacionals que representen a les persones sordcegues, entre ells l’European Deaf Blind Union. Aquí s'ha determinat pels tècnics entesos en la matèria que els trams de color vermell es situïn, començant des de la part inferior del bastó, en el segon i quart tram del mateix. Ja que a les persones amb sordceguesa que conserven resta de visió els resulta més fàcil veure l'extrem del bastó si el tram inferior és de color blanc; en entorns amb gran afluència de públic (metro, centres comercials, encreuaments...), els transeünts perceben millor la part superior del bastó; de la mateixa manera que passa amb els conductors, que visibilitzen la part superior del bastó pel que és més lògic incloure la franja vermella en aquesta part.