Barcelona estabilitza la població en 1,7M de residents, el valor mes elevat dels darrers quaranta anys

El Departament d'Estadística i Difusió de Dades de l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, presenta les xifres de la població resident a la ciutat obtingudes de la lectura del Padró Municipal d'Habitants. En data 1 de gener del 2025, la població de Barcelona se situa en 1.732.066 persones, el valor mes elevat dels darrers quaranta anys. Es manté la trajectòria ascendent per tercer any consecutiu, si bé s'ha alentit el ritme d'avanç. El salt endavant és generalitzat, ja que tots els districtes i gairebé la totalitat dels barris anoten augments de població. La població creix impulsada per la immigració, que en conjunt suma 46.000 persones. Per contra, el saldo vegetatiu ( naixements/defuncions) s'estabilitza.

L'estructura per sexes indica un predomini de les dones que s'intensifica a partir dels 45 anys i es molt marcat en edats avançades. L'edat mitjana de la població continua estabilitzada al voltant dels 44,4 anys. De nou, les persones centenàries assoleixen un màxim: son 1.104, un 9,6% mes que un any enrere. Amb un pes relatiu del 83,9%, el protagonisme femení es inapel·lable.

Continua ampliant-se el nivell formatiu de la població: un 36,9% dels empadronats de setze i mes anys te titulació universitària o un cicle formatiu de grau superior. S'accentua el diferencial entre homes (34,7%) i dones (38,9%).

Prossegueix la davallada de la població autòctona. L'any 2019 va marcar el tomb i per primera vegada el nombre de persones empadronades no nascudes a la ciutat va ser superior al de les nascudes a la ciutat; enguany, la població autòctona representa el 45% del total.

A data 1 de gener de 2025 hi ha 612.529 persones empadronades a Barcelona nascudes a l'estranger. El 53,8% (329.238 persones) han nascut al continent Americà. Amb gairebé 50 mil persones, Argentina es el principal país de naixement dels nascuts a l'estranger. La resta de països d'origen mes nombrosos son, per ordre: Colòmbia, Perú, Veneçuela, Pakistan, el Marroc, Equador, Itàlia i Hondures i Xina.

Per segon any consecutiu la població de nacionalitat espanyola augmenta. Ho fa amb una taxa modesta (0,4%) però significativa des del punt de vista simbòlic perquè aquest bienni de creixement posa fi a vuit anys consecutius de descensos.

La població estrangera exerceix un paper clau en la dinàmica demogràfica de la ciutat. Amb un increment del 5,7%, el nombre de persones empadronades de nacionalitat estrangera s'acosta a les 460.000, un 26,4% del total de la població.

La diversitat de nacionalitats es manté com un dels trets distintius de Barcelona: a banda de l'espanyola, hi conviuen persones de fins a 182 nacionalitats diferents. La distribució territorial de la població estrangera es desigual: en termes absoluts, els districtes amb mes residents de nacionalitat estrangera son l'Eixample, Sant Marti i Ciutat Vella. En valors relatius, però, Ciutat Vella destaca clarament, amb un 54,8% de la població de nacionalitat estrangera. La població estrangera es relativament jove en comparació amb l'espanyola i mostra una estructura per sexe relativament equilibrada, amb una lleugera majoria d'homes i una notable variabilitat segons la nacionalitat. El perfil acadèmic dels estrangers empadronats a Barcelona es molt divers atenent a l'origen. En conjunt, un 43,1% dels estrangers que viuen a Barcelona declaren tenir estudis universitaris o un Cicle Formatiu de Grau Superior. Americans i europeus son els contingents d'estrangers mes nombrosos. Les nacionalitats mes abundants continuen sent la italiana, la colombiana i la pakistanesa.

A Barcelona hi viuen 1.732.066 ciutadans empadronats en 681.087 domicilis. Gairebé un terç dels domicilis son unipersonals (215.153).Continuen en ascens les llars amb persones estrangeres, tant aquelles on tots els membres son estrangers (13,4%), com aquelles altres on conviuen espanyols amb persones d'altres nacionalitats (14,2% del total). Les llars amb presencia de menors van a menys i no arriben a la quarta part dels domicilis (21,8%).

La trajectòria demogràfica de la ciutat manté la dinàmica recent, caracteritzada per un saldo natural negatiu que es veu àmpliament compensat pel dinamisme del moviment migratori. La síntesi d'ambdues forces es que el guany de població empadronada a la ciutat es resultat d'un saldo natural negatiu de 3.589 persones i d'un de migratori i administratiu positiu de 46.240.

Natalitat i mortalitat s'estabilitzen en relació amb l'any anterior. Els 11.091 naixements del 2024 queden nomes lleugerament per sota del valor de l'any anterior i assoleixen el valor mes baix des de 1900 (amb l'excepció de 1929). Els 14.680 morts queden per sota dels del decenni 2010-2019. El saldo natural negatiu s'escampa a tots els districtes amb l'excepció de Ciutat Vella, on per segon any consecutiu hi ha mes naixements que defuncions.

Poques novetats en els noms mes populars pels nadons: els noms mes triats per les nenes son Sofia, Olivia, Emma, Lucia i Ona. Pels nens, els preferits son Mateo, Bruno, Leo, Pol i Jan.

El dinamisme migratori continua nodrint el creixement demogràfic, si bé per saldo migratori s'incorporen menys efectius que l'any anterior. Els nous residents per immigració aporten una estructura molt equilibrada per sexes i forca jove en termes d'edat. Com en anys anteriors, el segment mes nombrós és el d'adults joves nascuts a l'estranger (81,6%). Dels nouvinguts el 2024, un 45,2% declara tenir titulació universitària.

El perfil predominant dels emigrants correspon a persones joves de nacionalitat espanyola que marxa majoritàriament a la resta de Catalunya (67,4%) i a la resta d'Espanya (24,1%). S'estabilitzen les migracions internes a Barcelona, amb una lleugera reducció en relació amb el trienni precedent. Els protagonistes son adults joves, amb paritat de sexes, i cada cop mes, de nacionalitat estrangera. Es manté la preferència per romandre al mateix districte.